algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
24°

Qui acull refugiats

La Unió Europea ha posat en qüestió, probablement, alguns dels seus principis fundacionals, a l’hora de tractar la qüestió dels refugiats que busquen asil entre nosaltres fugint, bàsicament, de la guerra de Síria. També n’hi vénen procedents de Líbia i de l’Iraq, tot àrees amenaçades o ocupades per l’Estat islàmic. L’Estat islàmic i el règim del dictador Al Assad són els principals enemics dels refugiats que intenten, molts d’ells infructuosament, fins i tot perdent-hi la vida, arribar a Europa.

A Europa, de moment, la por està vencent sobre els principis fundacionals. I no hem de banalitzar la por, perquè té fonament. En aquests darrers temps, el Daesh ha atacat durament diverses parts d’Europa, incloent-hi el moll de l’os de les institucions europees: la ciutat de Brussel·les. Per tant, la por té un fonament. Europa es troba al centre d’operacions del terrorisme autoanomenat islamista (per molt que a la residència de l’antic número dos del Daesh no hi hagués ni un sol Alcorà).

Però estam perduts, com a projecte de futur, si la por resulta més poderosa que els ideals sobre els quals s’intenta construir la nostra encara escarransida unió. Si ens començam a preguntar si val més que contenguem els refugiats o que entre els refugiats que entrin a Europa hi pugui campar algun terrorista, estam posant en qüestió allò que, maó a maó, hem anat construint durant més de mig segle.

De moment, a la Unió Europea, la por està guanyant la partida als ideals que ens varen encomanar els pares fundadors (per dir-ho en termes americans). I s’ha preferit fer un acord amb Turquia perquè aquest país euroasiàtic faci de mur de contenció dels refugiats (bàsicament sirians) que volen buscar asil dins la Unió Europea. Turquia hi ha vist una oportunitat, en diversos aspectes. D’una banda, aconsegueix un cert pressupost provinent de la Unió Europea com a pagament pels serveis prestats. De l’altra, Turquia reforça la seua aliança preferent amb la Unió Europea, amb la perspectiva futura d’arribar a esdevenir membre de ple dret de la Unió. Allò que devers l’any 2005 pareixia possible, que després es va refredar de manera més que alarmant, avui torna a recuperar-se com a projecte de futur. I l’actual govern turc hi veu una oportunitat per acostar-se una mica més a Europa. M’imagín que, en clau interna, el govern de Turquia també hi deu veure una oportunitat perquè Europa faci la vista grossa en qüestions de drets humans i perquè no els burxi l’orella en la qüestió del reconeixement del Kurdistan. En tot aquest fregat, certament, els kurds, una vegada més, en podrien esdevenir els grans damnificats. Però, en aquest sentit, Europa també estaria contravenint els seus principis fundacionals, si fomentava l’acostament de Turquia sense que es corregissin els dèficits en reconeixement dels drets humans i de la plurinacionalitat de l’Estat.

Mentre la Unió Europea bloqueja l’entrada de refugiats, països amb moltes menys possibilitats que nosaltres n’estan acollint a balquena. Sense sortir de l’àrea del Caucas i de l’Orient mitjà, els dos països que han acollit més refugiats procedents de Síria per cada mil habitants del propi país són Armènia i el Líban. Actualment, el Líban és un país que, relativament, se n’està sortint. No ha recuperat la condició de “Suïssa de l’Orient mitjà”, però podria anar camí de tornar-hi. Armènia, pel seu cantó, és un estat amb pocs recursos. Aquesta mancança ve condicionada, com no pot ser d’altra manera, per la seua història. De cara al futur, Armènia pot decidir bascular cap a occident i cap a la civilització que va constituir el país o patir la sucursalització en relació a Rússia. Crec que decididament opten per la primera opció. Certament, a un país amb pocs recursos com Armènia, li resulta molt difícil d’acollir refugiats sirians. Però ho fan.

Entre nosaltres, mentrestant, resulta clamorosa la diferència de posicions entre Catalunya i Espanya. Mentre el govern de la Generalitat, sense competències en acolliment de refugiats, s’ofereix per acollir-ne, en un temps relativament curt, prop de cinc mil, el govern d’Espanya es fa el ronso per acollir-ne mil cinc-cents. Crec que no fa falta dir res més. Unes poques dades posen de manifest un caramull de contradiccions. 

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

Primer defineix lo que ès refugiat.
No són refugiats, són gent que estan promoguts per el que mantenen el anomenat Estat Mahometà, que són Obama i el lobby sionista dels EUA, els Saudís i Israel.
¿Per què els socialisme internacional no reconeix el Kudistàn?

Valoració:0menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 6 anys

Mai m'he fiat d'Europa ni de sa Unió Europea. Un continent ple de monarquies, una unió que té com a uns des pilars fonamentals s'estat francès, genocida cultural de nacions, o es fet que mos deixassen amb sa dictadura franquista tres llargues dècades després de sa caiguda d'en Hitler i en Mussolini segurament perquè tenien por d'un revifament de sa revolució anarquista catalana del '36 (quan havien set precisament es catalans i altres ciutadans fugitius de s'estat espanyol es qui animaren sa resistència cap a ses tropes hitlerianes davant un estat francès entregat) fan que Europa em faça olor de socarrim. I ara que en el Kurdistan (que en es llocs on no ha de suportar una fèrria repressió també està acollint moltíssima gent refugiada) s'ha produït una revolució d'una transcendència com sa catalana d'aleshores...

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente