algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

Saber-ho tot

S’ha de conèixer tot el que es pot conèixer? És bo conèixer-ho tot? S’han de posar límits al coneixement científic? M’he plantejats aquestes preguntes en relació a dos esdeveniments que han sortit als mitjans de comunicació durant el mes de febrer.

El primer fa referència a l’autorització que va donar l’”Autoritat d’embriologia i fertilització humana” del Regne Unit per realitzar una investigació que suposa manipular embrions humans dirigida per la doctora Kathy Neakan de l’Institut Francis Crick. Es tracta d’identificar els gens que necessita l’embrió per desenvolupar-se i implantar-se a l’úter i, naturalment, és imprescindible utilitzar embrions humans, no es pot fer amb embrions d’altres espècies, i també és necessari manipular els gens. A primera vista els beneficis que pot aportar aquesta investigació de cara a solucionar problemes d’infertilitat i avortaments semblen clars.

La detecció de les ones gravitatòries és el segon esdeveniment al que faig referència. A l’any 1916 Einstein ja va predir la seva existència com a una de les conseqüències de la Teoria de la Relativitat General. La detecció de les ones es va fer per primera vegada el 15 de setembre de 2015 per científics de LIGO. La comprovació de la predicció referma la solidesa de la teoria i sembla que d’ella es podran desenvolupar noves tècniques que permetran conèixer millor l’Univers.

Diversos aspectes voldria destacar d’aquests dos esdeveniments. Ambdós casos són un clar exemple de la nostra capacitat per superar les limitacions dels òrgans dels sentits. La nostra capacitat creativa ens permet construir instruments que fan possible “observar” allò més petit, la identificació i manipulació dels gens, i allò més gran, la detecció de les ones gravitatòries. Efectivament, l’espècie humana és capaç de superar tant a l’espai com en el temps les limitacions que tenim com una espècie animal. Poden anar envant i enrera en el temps i amunt i avall en l’espai tot superant l’estret àmbit temporal i espacial en què ens trobam, demostren una vegada més d’allò que som capaços els humans. Però tots són avantatges? En primera instància sí, però si ho miram amb més profunditat la cosa no està tan clara.

Normalment quan utilitzam el terme ciència o ciències pensam amb allò que fan els científics, construir, elaborar coneixements, pero no fan només això. És més que una activitat de construcció de coneixements. D’entrada el terme adequat per designar a les ciències avui en dia és el de tecnociències, terme que posa de manifest les estretes relacions entre les ciències i la tècnica. Bé idò, alhora de analitzar les tecnociències és necessari tenir en compte diversos aspectes: polítics, econòmics, socials, mediambientals, militars, ètics, educatius,.. Aquesta nova configuració de la tecnociència ha tengut conseqüències en la manera de practicar-la que és del tot diferent a la del segle XIX, per exemple.

Fins el segle XX l’objectiu fonamental del coneixement científic havia estat explicar els fenòmens naturals. A partir de la I però sobretot de la II Guerra Mundial, a l’objectiu de l’explicació s’hi va afegir l’objectiu de la intervenció, de l’aplicació. Les tecnociències no tans sols ens permeten saber per què passen els fenòmens naturals, també ens permet intervenir en ells. En els segles XX i XXI la tecnociencia té com a objectiiu construir coneixement per ser aplicat i ha de ser rendible econòmicament. Això, lògicament, té conseqüències pels propis científics i tècnics, i per la societat. Per exemple, des del moment que el coneixement s’elabora per ser aplicat, els científics i tècnics no es poden desvincular de les possibles aplicacions. Si es fa feina a un laboratori de l’OTAN, o d’una empresa farmaceútica, els científics o enginyers saben perfectament per qui i pel què treballen.

Si analitzam des d’aquest punt de vista els dos casos esmentats, es plantegen molts interrogants. En el cas de la manipulació d’embrions humans els aspectes ètics, encara que no són els únics, són fonamentals. L’investigació sobre els gens que permeten el desenvolupament i la implantació de l’embrió, implica utilitzar tècniques de manipulació de gens. Al mateix temps que s’identifiquin els gens es milloraran les tècniques de manipulació que podran ser utilitzades de forma correcta en el futur per evitar determinades malalties. Però també es podran fer servir per altres finalitats no tan lloables, crear “monstres”, per exemple (crear microorganismes patògens). Fins a quin punt, per tant, s’ha de deixar aprofundir en aquestes tècniques? Quines limitacions o reglamentacions s’han de posar?

També la investigació sobre les ones gravitatòries ha de ser sotmesa al mateix escrutini i valorar en aquest cas la conveniència d’invertir tants diners en aquesta àrea i no en d’altres més necessàries. S’ha de pensar que el destí de la inversió pública o privada és una decisió política i econòmica. La investigació bàsica és molt important, no ho nego, però ha d’estar supeditada a les necessitats de la societat. Perquè em fa la impressió que els avanços tecnocientífics ens estan fugint de les mans, ens superen. Partim de la base, que no és del tot certa, que la tecnociència està lligada a la qualitat de vida de tal manera que si volem més qualitat de vida necessitam més tecnociència. No nego que hi ha una relació entre ambdues coses, però dubto que sigui tant directa com suposam. Estam en un moment especialment delicat que ens hauria d’obligar a reflexionar per saber cap a on anam, cap on volem anar i aplicar el principi de cautela o prudència en els casos que sigui necessari.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Andreu, fa mes de 6 anys

Enhorabona Miquel,era hora que en els nostres mitjans de comunicació publiquin articles com aquest,que donen aconèixer la realitat de la cinècia.
Andreu

Valoració:3menosmas
Per Margalida, fa mes de 6 anys

Està molt bé aquest article. És feixuc d'entendre, però està bé que el dBalears incorpori articulistes que escriguin sobre ciència, tecnologia o pensament filosòfic que vagi enllà del debat estrictament polític. Enhorabona.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente