Avui fa dos anys, un grup de regidors ens vàrem tancar dins l’edifici de l’Ajuntament d’Inca com a mesura de protesta contra el procés de privatització del servei municipal de l’aigua que estava executant el govern municipal. 

El tancament no va ser, ni de lluny, la primera mesura que vàrem prendre per evitar la privatització de l’aigua. Els tres grups de l’oposició, al principi per separat i més tard conjuntament, havíem fet l’ impossible per tombar aquesta iniciativa: requeriments d’informació, al·legacions als plecs de condicions, preguntes a les comissions, mocions als plens, renúncia a les meses de contractació, emissió de vots particulars, recollida de signatures, fulls informatius, pancartes i concentracions, denúncies públiques… 

La batalla per mantenir el servei públic de l’aigua va ser àrdua i prolongada. I quan els mitjans habituals semblaven esgotats, una acció agosarada i poc ortodoxa va significar un punt d’inflexió en el procés de privatització de l’aigua, gràcies a la repercussió i a la solidaritat que aquest gest va generar. I, poc després, la privatització va ser descartada.

De vegades, allò que reclama l'acció política és només un poc de risc i de veracitat.