La setmana passada es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2015. L’EPA és, sens dubte, el millor instrument per mesurar les tendències del mercat laboral, però, a causa d'algunes característiques de la seva metodologia, hi ha resultats que s'han d'analitzar amb molta cura. A tall d’exemple, l’EPA considera que una persona que ha treballat una hora en la setmana en què se li fa l’enquesta ja és una persona ocupada. En un context de facilitació institucional del contracte parcial i de poques hores, tenir en compte aquest detall és prou important. Per això m'ha semblat exagerat l'èmfasi que s'ha posat en la disminució d'un -13,6% de la població aturada (-14.000 persones) en relació al trimestre anterior, i d’un -11,39% (-11.500 persones) en relació al mateix de l'any anterior.

Al meu entendre, el més rellevant d'aquesta EPA és, per una banda, la progressió aparentment imparable de la precarietat laboral (ocupacions temporals, a temps parcial, i autònoms per força) que fa que s'estengui força la pobresa laboral i, per una altra banda, el fet que en un trimestre eminentment estiuenc i amb una altra temporada turística històrica quant a nombre de turistes, la població aturada segueix sent molt elevada: 89.500 persones. Val a dir que una taxa d'atur del 13,88% en ple estiu (un 31,86% de la població aturada és menor de 25 anys, i un 30,6% ho és de molt llarga durada, és a dir, amb més de dos anys en atur) és símptoma de fracàs econòmic. És més, el fet que només un 27,7% de les persones aturades tinguin algun tipus de prestació és un rotund fracàs en termes de cohesió social.

Però hi ha un tercer aspecte molt rellevant que no hauria de passar desapercebut: En el relatiu augment de població ocupada (assalariada o autònoma) en els dos últims anys té un important creixement l’ocupació en el sector serveis, i torna a existir un repunt en la construcció. És a dir, sembla que, lluny d'haver après del passat, estem en la via de repetir vells esquemes de model de creixement. Crec que s'imposa una reflexió, perquè si James Carville -l'assessor del president nord-americà Bill Clinton- va fer famosa la frase “És l'economia, estúpid!", caldria parafrasejar-ho per afirmar, tret que no vulguem que les Illes Balears siguin un país decent, “És el canvi de model econòmic, estúpid!”.

Reincidir en les velles receptes (tot turisme+indústria del ciment) no només comportarà més precarietat, major desigualtat i més pobresa per a amplis sectors de la nostra societat, sinó que suposarà posar les bases per a noves crisis amb unes condicions productives, laborals i socials molt més afeblides... i unes arques públiques espoliades com mai.