cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
26°

Palau de Congressos, ara!

Això de culejar per internet té l'inconvenient que saps alguns vents i molt pocs torrents. Vaig llegir, no sé on que, en un futur no gaire llunyà, els partits de la lliga espanyola es podrien jugar fora de l'estat. Això vol dir que qui paga mana. La notícia no em va fer ni fred ni calor. Darrerament el futbol m'excita poc. Tanmateix, vaig pensar que als equinoccis dels horaris – hi ha res més poc salubre que jugar a les 4 del capvespre a Sevilla, per exemple, en tocar l'abril?- s'hi hauria d'afegir els dels desplaçaments. Què passaria si un magnat rus o filipí s'encaterinàs a dur un partit de futbol de la lliga espanyola a les antípodes? De totes maneres, no em feren gaire llàstima els futbolistes, que poden ballar aquests tangos i d'altres, amb el sou que guanyen! I a més, ara hi podran deixar algun estalvi, si el lloc on jugaran és fiscalment un paradís o si s'hi fa escala tècnica. No ho hauran d'embetumar. La notícia pot resultar positiva des d'una altra òptica. Qui sap si la deslocalització d'Espanya – i la seva lliga n'és un emblema de primera- els pot portar  a desmitificar la sacrosanta unió territorial? Si el seu Madrid pot anar a jugar un partit contra el Rayo Vallecano a Minsk, per exemple, els serà més estrany i més tinyós anar a fer un cubata al Salou d'una Catalunya independent?

I què té a veure tot això amb el títol d'aquest article? Poca cosa. A no ser per allò dels vents i dels torrents. Resulta que pels mateixos agres – podeu llegir boldrons, els no rústics- vaig glapir una altra nova. Aquesta és coneguda per tothom. Es tracta del macro judici que hi haurà a Palma el gener i que si la cosa no s'entorceix més del que és habitual – és més tort que la justícia, diuen al meu redol- farà que tota una infanta d'Espanya s'assegui a la bancalada dels acusats. I com sempre s'ha fet tard. Hi hauria cap lloc més adient que el Palau de Congressos per a aquests fastos? Un lloc ideal per als més alts dignataris, podria resar la propaganda. O també un lloc ideal per a persones reals. D'entrada se suposa que vendran més de 300 periodistes acreditats, que si se'ls prometia poder fer feina en bones condicions en podrien ser molt més. Igualment, com si fos la nit de cap d'any, es podria fer una oferta especial per a voyeurs. Ja saben que en el mercat tot se ven, només cal fer el producte mengívol per al client. Es podrien fer ofertes de la possibilitat de seguir el judici en directe des del jacuzzi privat de l'habitació. O des de la sauna. O gratinar el verb regi amb bombolles de xampany del bo. La imaginació pot arribar fins a l'infinit.

A més seria una prova pilot de primera magnitud. Com es diu ara, en terminologia política, seria posar el nostre Palau de Congressos al mapa del món. I sense necessitats de Calatraves, ni estructures del caic no caic. A més, seguint la veta de la innovació, es podria aprofitat tot l'embalum per jutjar, si venia el cas,- som respectuós amb la presumpció d'innocència- el mateix Rato. O potser en Rajoy, si els sobres fossin més punibles que les urnes. Segur que tanta gent d'altar fumat i missa de tres faria augmentar l'oferta complementària, que cercaria locals pel redol per instal·lar-hi els seus servicis. Al meu poble, que ja tenen traça en pintar siurells, podrien fer figuretes dels presumptes reus amb retxes negres, en comptes de les tradicionals verdes i vermelles. Tot un souvenir ben nostrat.

A poc que sortís bé, podria convertir-se en el ressort-jutjat del món occidental – o Oriental si paguen bé. Bastaria pegar dos o tres copets ben pegats – que és així com anomenen al meu poble els negocis rodons- per convertir l'embalum en un lloc de culte per a la multitud de mitòmans que hi ha al món. Quanta gent no paga una entrada a un museu per veure una guillotina que déu sap si va funcionar mai? Què no pagarien per fer-se un selfie en la mateixa cadira que una infanta o qualsevol de casta grossa s'hi hagués assegut com a imputat? A més, ja que és gros fora mida, potser, com a atracció turística,   clients vips i encausats o testimonis vip podrien trobar-se en zones VIPS del recinte. Potser en Matas i tot podria ser-hi jutjat. Seria com el cas d'aquells al·lots, quan jo era infant, que sempre duien una verga al mestre – els càstigs corporals no eren pecat- i eren els primer que l'estrenaven. Coses de la paradoxa. Però com que les obres públiques sempre són tan lentes i es fan sense gaire pipella, una vegada més s'hi ha arribat tard. Un poc massa tard.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.