El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ho ha anunciat a través dels mitjans de comunicació: les pròximes eleccions generals espanyoles seran el vint de desembre. Fa la impressió que Rajoy mira d’esgotar tots els terminis (haurà estat la legislatura més llarga de la democràcia restaurada) per tal d’intentar evitar la debacle que ja comença a ensumar-se. Tanmateix, amagar el cap sota l’ala ha estat l’estratègia del president del govern de l’Estat al llarg de tota la legislatura. Ja s’ha començat a parlar sobre l’oportunitat (o la inoportunitat) de la data. Dos dies després coincidiria amb la loteria, i just cinc dies després amb el dia de Nadal. No deixa de ser una mica insòlita, la data electoral.

Siga com siga, el vint de desembre constituirà una bona oportunitat perquè, per primera vegada, hi pugui haver alguna veu de les Illes Balears completament autònoma, sense fermalls a la resta de l’Estat, que representi les nostres illes al congrés dels diputats. Hi ha diversos indicis que apunten en aquesta direcció. Hi apunta el bon resultat que Més va treure a Menorca (un resultat espectacular, del qual han tret un rèdit institucional encara més notable) i el bon resultat que, així mateix, Més va treure a la circumscripció de Mallorca. A partir de les últimes eleccions autonòmiques, el nacionalisme no estatista, a les Balears, compta amb una presència parlamentària i institucional superior a l’obtinguda en cap altra etapa, des de l’inici de la Transició. Si hi ha una ocasió clara de poder situar un diputat representant les Balears i sense fermalls estatals al Congrés, és ara.

L’aparició de Podem en el panorama electoral de les Balears ha embolicat una mica la troca. Sense aquesta irrupció (gestada des de les bases socials, però també des de mitjans mediàtics i econòmics molt poderosos), Més hauria estat en disposició de convertir-se en la segona força política a les Balears, i probablement en la primera del govern. El fet que Podem hagi tengut un èxit massa primerenc, en canvi, pot ser un element a favor del futur de Més i de la consolidació del nacionalisme no estatista a les nostres illes. M’explicaré. Com que els de Podem estaven massa verds per entrar en el govern de la comunitat autònoma (i com que, des de Madrid, no volien que això passàs), va quedar tot el camp lliure per a la formació d’un govern entre el PSIB-PSOE i MÉS, que és el que actualment tenim a les illes Balears. Aparentment, atenent als resultats de l’última enquesta del CIS, els electors han valorat favorablement les decisions preses per MÉS fins ara mateix. Per exemple, en Biel Barceló és el més ben valorat de tots els líders polítics de les Illes Balears i el preferit per un segment més gran de la població com a president del nostre país. Això diu molt de l’emprempta favorable que ha deixat MÉS en aquests primers cent dies de govern.

D’altra banda, sembla evident que la irrupció de Podem a l’escena política balear i espanyola pot tenir les característiques d’una entrada de cavall sicilià. Èxit a les eleccions al Parlament europeu (inesperat per a molta gent), èxit a comunitats autònomes com ara Andalusia (mal gestionat, perquè han deixat a Ciutadans el camí lliure per a fer govern amb el PSOE), èxit a molts municipis (amb retirada a temps de la confusió generada, especialment a Barcelona: vegi’s el capteniment d’Ada Colau durant la passada campanya electoral al Parlament de Catalunya), i… fracàs evident a les eleccions catalanes (on Catalunya Sí que es Pot ha quedat molt lluny de tenir els resultats, d’altra banda prou minsos, de l’antiga Iniciativa per Catalunya-Verds), fracàs que ha estat treballat a consciència per Pablo Iglesias (que se sentia incòmode fent-hi campanya perquè li pareixia que era en un altre país).

Si, efectivament, Podem va a la baixa i MÉS consolida les seues posicions polítiques, tenim una bona ocasió al davant per modificar a favor de la major autonomia de les Balears el nostre panorama polític. Es tractaria de conslidar una opció pròpia, autònoma, desvinculada de partits de caràcter estatal, amb obediència única davant l’electorat de les Illes Balears.

I, a Eivissa, ens podríem beneficiar d’un guany col·lateral: la consolidació (amb les forces progressistes, nacionalistes i insularistes eivissenques) d’una opció com MÉS (o com Gent per Formentera) a la nostra illa. Malauradament, Eivissa constitueix una anomalia a les Balears: és l’única de les quatre illes on no hi ha cap força política pròpia amb pes comparable amb el que MÉS té a Menorca i a Mallorca, i no diguem ja amb el que GxF té a Formentera.