En el món de les ciències de la vida una de les idees més clares que es tenen és que la casa ja està plena. Què vol dir això? Idò que quan apareix una nova espècie en desapareix alguna de les que ja existien. També vol dir que quan una població d’animals creix de manera desaforada o geomètrica ben aviat comença a tenir problemes –d’alimentació, de depredadors– que fan que la població es mantengui numèricament igual. Ja dic: des del punt de vista dels animals la casa –el món fins ara conegut– està plena.Si algú hi vol entrar necessita que algú surti.

Hi ha dies que tenc la sensació que també pel que fa a l’espècie humana la el món– la casa–comença a estar ple per no dir replè. Si parl amb arquitectes gairebé tots em diuen que el principal problema de l’arquitectura és que hi ha massa arquitectes. El mateix podríem dir dels metges, del taxistes, dels pintors, dels hotelers, dels actors, dels futbolistes. I si extrapolam no podríem dir el mateix del gènere humà?. Molts dels greus problemes del medi ambient –el percentatge d’anhídrid carbònic, la manca d’aigua, l’escalfament de la terra, la pèrdua de la biodiversitat, etc. – no tenen la causa fonamental en l’increïble número d’habitants–passam de molt dels set mil milions– que habitam aquest planeta I la cosa no sembla minvar ni de molt: cada any la població mundial augmenta en més de vuitanta milions d’habitants.

Ningú no ignora que les causes que han provocat aquest augment són la disminució de les malalties infeccioses , especialment les infantils, la millora de l’alimentació i, en general, el progrés científic i tècnic. Factors –qui ho pot dubtar?– no solament lloables, sinó també admirables, però el resultat ha estat el que abans he esmentat: La casa ja no dóna més de si.

He consultat amb economistes, teòlegs, polítics i científics a veure què podríem fer per evitar aquest enorme problema i cap d’ells m’ha donat un resposta convincent. Vosaltres la sabeu?.