La mort de Aylan ha commocionat a tothom, milers de consciències s'han commogut davant la passivitat dels governs. La tragèdia d'Aylan, que l'ha rebutjat Canadà i l'ha devorat el mar turc, és una petita mostra d'aquesta tragèdia que té milers de cares però la mateixa conseqüència; des de la segona guerra mundial, aquest és l'èxode més gran de persones i refugiats al món, més de cinquanta milions de persones es troben desplaçades actualment.

En els últims anys es van lliurar immerescuts premis Nobel de la pau que s'han de retornar: nacions unides, unió europea, Barack Obama.

Els esforços diplomàtics del primer món ha demostrat el seu gran fracàs, on estan presents les forces internacionals és el primer focus de refugiats: Afganistan. On es buscava la pau i estabilitat d'orient mitjà és el segon: l'Iraq. I el tercer és Síria, on la comunitat internacional va apostar per enderrocar a Bashar el Assad i que ha finalizat engendrant un boig estat Islàmic que no existia fins ara.

Europa, guanyadora de premi Nobel de la pau, incompleix els drets internacionals sobre refugiats: declaració universal de drets humans, convenció de Ginebra, convenció de nacions unides sobre el mar, conveni europeu de drets humans, protocol de Dublín i la carta de dret fonamental de la unió europea.

Un altre que ha de retornar el premi de la pau: Obama, mantenint la vergonya de Guantánamo, la ingerència a Afganistan i la seva catastròfica implicació a Síria. Que mentre s'ofegava Aylan a Turquia, Obama ens delectava amb balls exòtics a Alaska.

Finalment, les organitzacions no governamentals han demostrat que per culpa de la crisi i davant la falta de suport econòmic dels governs: no existeixen.

On està l'ONU mentre milers de refugiats es moren a les tanques i centenars agonitzen en les aigües del mediterrani?

La crisi de refugiats ha despullat la realitat del primer món i per desgràcia del tercer sector.