Segurament no havíem assistit mai a una campanya electoral tan matussera i tan plena de mentides i d'enganys com la que s'està celebrant actualment a Catalunya (ja quasi en som a les acaballes, a l'hora d'escriure aquestes lletres). Per la part favorable a la independència de Catalunya, s'ha fet un esforç per esgrimir raons a favor del projecte propi, però no s'ha pogut fer tan netament com hauria estat necessari perquè ha estat una campanya extraordinàriament bruta. En una campanya més neta, haurien pogut destacar d'una manera més clara els arguments a favor de la independència. I els candidats no haurien hagut de passar bona part del temps fens mans i mànigues per desfer els embolics provocats per les altres formacions polítiques.
La resta, l'unionisme, senzillament, s'ha dedicat a llançar mentides, amenaces i improperis. Les mentides serien bones d'agafar si no anassin destinades a provocar por entre les persones que les senten. I cada mentida va vinculada amb una por determinada. Per exemple, s'ha dit molt que es perdrien les pensions. Com que el fons de pensions és a Espanya, teòricament, en un hipotètic cas d'independència, els catalans que han contribuït durant tota la seua vida... acabarien perdent la pensió. Aquesta mentida, evidentment, no s'aguanta per enlloc. Perquè, si jo he contribuït durant quaranta anys a un determinat fons estatal (obligatori, endemés) per assegurar-me la pensió, qui me la pot treure? Suposant que me n'anàs a viure al Senegal (seguint el símil -ben real- de Lluís Llach, cap de llista de Junts pel Sí per Girona), deixaria de tenir dret a rebre la pensió? Els alemanys jubilats que viuen a Formentera, no continuen cobrant la pensió cada mes? La mentida, de tan barroera com és, sembla curiós que hi hagi ningú que se la pugui creure. Però recordem que va ser utilitzada en el referèndum escocès i que, malauradament, va fer prou forat.
D'altra banda, i en relació a les pensions, pens que és prou més perillós continuar dins Espanya que no construir un estat independent (es digui Catalunya, es digués -si fóssim una mica més agosarats- illes Balears), perquè l'Estat espanyol està jugant amb les pensions per pagar el deute, cosa que està per demostrar que s'atrevís a fer el govern d'una futura Catalunya independent.
Una altra mentida que el mateix Mariano Rajoy, a Onda Cero, es va dedicar a posar de manifest -per pura imperícia, no per un atac sobtat d'honradesa- és la que diu (i repeteix fins a l'embafament) que els catalans quedarien fora de la Unió Europea. Les lleis espanyoles deixen ben clar que tothom que hagi nascut a Espanya (per tant, els catalans actuals, si són del sud de la frontera entre França i Espanya) té dret a mantenir la nacionalitat espanyola, encara que visqui a l'estranger. Suposant que, per a Espanya, Catalunya es convertís en l'estranger, això no implicaria que automàticament els catalans perdessin la nacionalitat espanyola. Ha quedat ben clar, així mateix, que una futura Catalunya independent no posarà traves a les dobles nacionalitats. Encara més, estic convençut que, a la futura República catalana hi haurà moltíssima gent que tendrà la nacionalitat catalana i l'espanyola. Com n'hi haurà que tendrà només la nacionalitat catalana. I potser també n'hi haurà que optaran per tenir només l'espanyola. I conviuran amb gent de moltes altres nacionalitats, com ja passa ara mateix. Per tant, qui pot imaginar que, immediatament després de la independència, els catalans quedarien fora d'Europa?
Quan veuen que aquest argument no s'aguanta per enlloc, posen més llenya al foc i diuen que seria Catalunya, que quedaria fora d'Europa. Però això no convé, en absolut, ni a Catalunya, ni a Europa, ni tampoc a Espanya. Qui pot imaginar ni per un sol instant que Espanya s'estimaria més pagar duanes i aranzels per passar els seus productes per Catalunya que no assegurar la permanència de Catalunya dins la Unió Europea? Estic del tot convençut que no hi haurà cap govern espanyol, per nacionalista que sigui, que posi la més mínima trava a la plena incorporació de Catalunya a la Unió Europea, quan Catalunya sigui independent.
Les mentides més matusseres són les dels banquers, algun industrial farmacèutic, el de Pronovias i quatre arreplegats més que diuen que se n'aniran de Catalunya si el país s'independitza. No s'ho creuen ni ells. Algú es pot imaginar que la lògica política, que el nacionalisme pur i dur, vagi per damunt de la lògica del negoci?
En Vicent Partal, en un magnífic editorial a Vilaweb, afirmava que menteixen a consciència, que menteixen i ho saben, i que no ho fan per canviar el resultat (que, segons ell, ja és inapel·lable), sinó per intentar aigualir la victòria del sobiranisme, si entre Junts pel Sí i la CUP arriben a sumar seixanta-vuit diputats. Es tracta de mantenir la brega després de la derrota, a tota costa, peti qui peti. Com vol anar bé, aquesta Espanya de galls de baralla?
Es curiós aquest article. Es xerra de mentides i embolics. De fet sembla que de dues mentides i un grapat d’embolics. Ses mentides, pensions i nacionalitat espanyola, que ho són, es rebaten en profunditat, amb uns paràgrafs ben llargs explicant el per què són mentides. Després els paràgrafs es tornen curts, es descriu sa suposada mentida però ja no hi ha arguments . S´únic argument per assegurar que alguns empresaris no deixaran Catalunya si es produeix s’independència és que “no s’ho creuen ni ells”. Pobre argument. “Sa lògica del negoci” que també s’esmena és sa clau. Els empresaris es mouen per ”sa lògica del negoci” i si ells mateixos manifesten que “sa lògica del negoci” els obligarà a abandonar una Catalunya independent, a pesar de que aquestes manifestacions els hi pot disminuir clientela entre els independentistes, és perquè la situació la veuen greu. Sa lògica del negoci a mi me diu que haurien d’estar callats i si no ho estan és perquè tenen por, por pels seus negocis. Algú me pot dir què guanyen aquests empresaris mentint en aquest aspecte?
Els catalans són espanyols, han nascut espanyols i no cec que ningú els hi pugui llevar sa nacionalitat espanyola a no ser que renunciïn a ella. Però si el problema dels catalans és seguir essent espanyols després de independitzar-se, per quina raó tant d’interès en independitzar-se?
Els catalans seguiran essent espanyols i europeus a pesar de que els seus dirigents es tirin a sa piscina declarant un estat independent a Catalunya, però aquest estat deixarà de formar part d’Europa com així ho diuen ses lleis, ho diuen els representats europeus i ho diuen els representants espanyols. És això una mentirà? Quin argument tenim per dir que és una mentirà? Que no s’ho creuen ni ells? Crec que això es diu “supèrbia”. Quan el president d’un club m’avisa de que no complir una norma concreta implica sa meva expulsió del club, quan la resta dels socis me diuen el mateix, i jo mantinc que no s’atreviran a expulsar-me perquè jo som massa bo i massa important perquè això passi i els acuso de dir mentides quan me diuen que m’expulsaran, això és simplement supèrbia.