Aquesta és la frase que va pronunciar el director de TeleMadrid quan valorava un «documental» fet per a l'aniversari dels atemptats de l'11M que, deu anys després, encara sostenia que tot va ser cosa de «la ETA»... De jutjat de guàrdia!!  Una mostra de l'ús partidista que s'ha fet dels mitjans de comunicació públics tant o més allunyats de la gent que els polítics que n'han volgut treure profit, i del qual IB3 no ha estat exempta.

A Bauzá IB3 també li va quedar molt bé ideològicament, i l'ens públic de ràdio-televisió va començar amb un director-gerent que compartia negocis amb l'apotecari de Marratxí, passant pel vicepresident Gómez, l'exsenador i després candidat del PP a la batlia de Calvià José Manuel Ruiz, i finalment l'home de palla però amb carnet del PP que és Josep Maria Codony. Un consell de direcció monocolor, una comissió de control al Parlament sotmesa a la lògica del «rodillo» i l'autobombo,  i uns directius disposats a fer d'IB3 la veu de l'amo per damunt de qualsevol criteri professional o periodístic.

Els grups de la majoria de canvi hem estat tan escrupulosos fins ara -perquè no volíem caure en el mateix parany de subordinació política i partidista en què s'havia ficat IB3 aquests anys-, que ens han fet perdre un temps preciós i el que és pitjor: ara sembla que els actuals directius, totalment deslegitimats perquè qui els nomenaren són una minoria i perquè tots ells són del mateix color polític, volen maniobrar per fermar decisions, contractes i compromisos que no els corresponen.

I el que és pitjor: hipotecarien les possibilitats, d'allò que hauria de fer un nou equip al capdavant de l'ens, disposat a fer d'IB3 realment la tele i la ràdio de totes i tots, i que són bàsicament tres coses:

1) respectar escrupulosament l'esperit de la Llei, pel que fa a la funció de servei públic (continguts en llengua catalana; informació plural, veraç i de proximitat; foment del teixit audiovisual local i vocació de servei, no de competència amb els grans canals privats).

2) Realització d'una auditoria interna exhaustiva amb l'objectiu de racionalitzar l'ens, acabar amb els vicis que té IB3 des de la seva creació i internalitzar els serveis informatius. Només amb una operació «a cor obert» IB3 podrà tenir un mínim prestigi davant la ciutadania, que és qui la paga amb els seus impostos.

3) Obrir un procés de participació social per definir un nou model d'IB3 que s'hauria de plasmar entre d'altres en la modificació de l'actual Llei de l'ens i la constitució del Consell Audiovisual.

Aquest és el full de ruta mínim perquè el canvi arribi a IB3, però sense que aquest canvi impliqui l'adscripció ideològica de l'ens a ningú, perquè aquesta és la clau: perquè IB3 sigui de totes i tots, no ha de ser de ningú. I amb això estam, mirant de no perdre més ni el temps, ni la paciència.