Pedro Olalla, hel·lenista, escriptor i professor que viu a Atenes des de fa vint anys ens explica de forma magistral al seu llibre "Grecia en el Aire" (editorial Acantilado) que el que actualment denominam democràcia no té res a veure amb la Democràcia amb majúscula que va existir a Atenes al segle V abans de Crist, un projecte radical i revolucionari.

A la democràcia actual l'estat separat de la societat exerceix sobre nosaltres un poder coercitiu i la desigualtat econòmica s'ha convertit en el fonament de la força política. Els que controlen el poder financer s'han apoderat del poder polític amb la convivència de molts de governants, purs titelles i la passivitat i incapacitat de reacció organitzada per part de nosaltres, els governats. La democràcia actual utilitza el sistema de vots i el prestigi del nom de la Democràcia per legitimar els interessos de l'oligarquia que realment té el poder. Les nostres democràcies no són una versió realista i adaptada a les necessitats del present de l'antiga democràcia atenès són la seva negació.

Amb limitacions pròpies de l'època (esclavitud, exclusió de les dones...) els grecs van posar en pràctica una forma de govern que va fer possible un estat no distanciat de la societat sinó identificat plenament amb ella. El ciutadà atenès mai entendria la separació entre ells i nosaltres, entre els polítics i els ciutadans, ja que a Atenes els ciutadans eren el govern i el darrer poder de decisió. No existien partits amb estructures jeràrquiques, disciplines de vot i polítics titelles, el que existia era una àmplia assemblea encarregada de definir constantment el bé comú. No hi havia professionalització de la política sinó implicació de tots en les causes comuns per un espai limitat de temps. Tots els ciutadans tenien experiència política i la política era una activitat plena de dignitat i de sentit humà en la mesura que significava implicació, autogovern i exercici responsable de la llibertat. L'exercici de la política era part de la realització del ciutadà, un servei honrós a la resta de la societat. Molts pocs càrrecs eren remunerats de forma regular i el que cobraven era una modesta quantitat.

Actualment tenim iniciatives legislatives populars que exigeixen milers de signatures i que són sistemàticament rebutjades al Parlament de torn sigui estatal o autonòmic. A Atenes qualsevol ciutadà podia proposar una llei a l'Assemblea que els debatia obertament i votava la seva aprovació a mà alçada. Igualment els ciutadans jutjaven en tribunals populars, era una justícia impartida de forma directa, proporcional i igualitària. En l'actualitat sembla que la justícia simplement és el que convé al més fort i com va dir en Diego Cañamero la justícia no és cega, és bòrnia, ja que per un ull ens veu a nosaltres i per l'ull tancat no veu totes les injustícies que fan els poderosos.

Per a nosaltres resulta sorprenent però a Atenes la majoria dels càrrecs (uns set mil) s'adjudicaven mitjançant sorteig no elecció, pot semblar una frivolitat però això era possible per la implicació dels ciutadans i no s'utilitzava la falta de coneixements tècnics per excloure als ciutadans de la política, ja que s'era conscient que el fonament de les decisions polítiques no és un tema tècnic sinó ètic. En qualsevol moment l'assemblea del poble podia deposar o processar als càrrecs i sempre hi havia una auditoria al final de la seva gestió. Els triats eren els servidors, els comissionats del poble, no els seus representants, d'aquesta forma es dotava al ciutadà d'experiència política i s'implicava en la gestió del comú.

És fàcil i popular criticar a la classe política però hem d'assumir la nostra responsabilitat i reflexionar fins a quin punt ens impliquem en la defensa de l'interès comú. La Democràcia no és un fet consumat, és una creació en continu desenvolupament, és participació activa i directa en la vida política o no és res. La Democràcia autèntica és directa, assembleària, en un continu referèndum sense divisió de poders, amb identificació real entre governants i governats amb igualtat política entre els ciutadans. I no oblidem, com ens va descobrir Antígona, que la Democràcia per a la seva supervivència necessita la desobediència civil, una desobediència més que necessària davant de les retallades a la llibertat realitzades pel PP a les darreres legislatures.