A les passades eleccions autonòmiques de maig de 2015 les forces polítiques d’obediència balear que varen obtenir representació foren Més i el Pi. Si, per una banda, tenim en compte que un dels grans objectius d’aquests partits és influir als centres de poder estatal per coses tan essencials com obtenir un finançament just per Balears, compensar la insularitat, articular la diversitat de l’estat, o defensar i potenciar l’autogovern. Si, per una altra banda, resulta que és possible que s’estigui entrant en un període de redefinició del model d’estat, alguns xerren de federalisme, uns altres d’independència, uns altres de fer un model específic per Catalunya i Euskadi... Aleshores, podria tenir molt de sentit que les forces de país, les forces fetes i pensades per Balears, poguessin establir una col·laboració per donar representació als interessos d’aquesta terra...

Perquè aquesta llista de país pugui anar endavant faria falta articular una fórmula satisfactòria per les dues forces polítiques que l’han de vertebrar i faria falta que fos una fórmula oberta a la societat civil, a les entitats i persones de reconegut prestigi que es troben en sintonia amb els plantejaments de país. Pens que una llista composta per persones apartidistes amb el suport explícit de Més i Pi i d’altres entitats cíviques podria ser una bona fórmula. 

A ningú se li escapa que aquesta col·laboració no és gens fàcil. Aconseguir que col·laborin forces amb tradicions polítiques diferents, que són rivals en determinats comicis, que lògicament també tenen enfocaments divergents en temes econòmics i tributaris... no és poca cosa. Ara bé, també és cert que els debats s’han de produir i que si es fan des de la generositat i la transparència serviran per conèixer una mica més les prioritats dels diferents actors de l’escena pública.

El precedent d’Unitat juga a la contra. Aquell experiment no va sortir bé. I per això he volgut posar l’accent en la fórmula i per això crec que només després d’un debat en que els possibles integrants es poguessin convèncer, de bon de veres, de les bondats de la proposta, només aleshores, podria tenir sentit anar endavant. Si no estam convençuts no pot funcionar mai...

És una oportunitat. El moment històric convida a fer una passa d’aquestes característiques. Les eleccions estatals es polaritzaran, els mitjans no donaran espai als partits balears, el vot en clau estatal serà molt potent, i per això seria molt positiu intentar posar damunt la taula una alternativa, una opció amb una clau diferent. Almanco val la pena intentar-ho...