L’elecció dels dos senadors autonòmics ha tornat a l’actualitat el Senat. El bipartidisme encara imperant no se tem de com de malmesa té la seva imatge. El Senat és una cambra inútil, que només fa una segona lectura d’unes lleis que en la seva majoria són elaborades pel Govern. El bipartidisme durant anys ha posat l’accent en la necessitar de reformar el Senat per convertir-lo en una vertadera cambra de representació territorial. El que passa és que només n’han xerrat i no ho han fet quan estava a les seves mans fer-ho. Si varen poder canviarla Constitucióen quatre dies d’estiu per acontentar als mercats i als creditors, bé haguessin pogut fer alguna cosa amb el Senat.

En la meva opinió, si no s’ha fet la necessària reforma és perquè al PP i al PSOE ja els hi està bé la cosa així. Els seus alts càrrecs amortitzats són enviats a la jubilació daurada del Senat, una espècie de geriàtric de luxe... Com és evident la seva reforma no és un tema pressupostari sinó una qüestió política incòmode perquè al cap i a la fi s’hauria de donar més protagonisme a les autonomies i això va contra aquest centralisme innat de les elits madrilenyes...

El que passa és el control bipartidista sobre l’opinió pública no és el que era. Les aigües estancades estan remogudes. I el que abans passava desapercebut i sense pena ni glòria, com aquestes jubilacions daurades, avui fan que te treguin els colors i que la teva tocada imatge s’erosioni una miqueta més.

La realitat és que els senadors autonòmics se dilueixin en el seu respectiu grup parlamentari, on passen a ser un senador més dels conservadors o dels socialistes, sense exercir cap representació especial del respectiu territori ni del respectiu parlament autonòmic que l’ha elegit.

La cosa no pot continuar així. El Senat bé el reformen, bé el tanquen. La resta són vuits i nous i cartes que no lliguen. Si no l’han reformat fins ara és perquè han tengut un interès descriptible. Evidentment, tothom és lliure, i si el PP i el PSOE consideren que recuperaran crèdit electoral i ciutadà fent aquests exercicis de seudo-portes giratòries, ells sabran. Ara bé, mantenir aquesta farsa crec que ja no és políticament de franc, ja no és un tema que no generi desgast. O ja no ho hauria de ser. Tots aquests que posen el crit al cel amb les televisions autonòmiques o amb les delegacions a l’estranger, podrien anar a cercar una bon estalvi a la mateixa capital. Són temps de valentia i claretat, i l’elecció dels senadors autonòmics de les Balears s’ha mogut en una altra dinàmica, en un altre temps.