La revetla havia estat un espai de trobada per a molts mallorquins. Una festa on conèixer-se o trobar-se amb els amics i coneguts, en el marc d’un ambient distès i agradable. Allà on la Mallorca ètnica s’oxigenava amb una posada en escena carregada d’elements identitaris; els músics del poble –o foresdessembrat o antòniesfont-, pomada, part forana, català llengua vehicular,...

Era el dia gran per a cada un dels pobles, també en oposició a Ciutat, a aquella Mallorca llunyana de les seves barriades perifèriques. Una de les tantes constatacions de les dues comunitats nacionals que han viscut d’esquena una a l’altra a la nostra illa. No debades hi ha molta gent de l’àrea metropolitana de Palma que cerca dosis de mallorquinitat en aquestes festes.

Però diria que fa uns anys la cosa començà a canviar. Les nits de rock a plaça es transformaren en sessions de punxadiscs. Començà a arribar gent externa a la cultura revetlera, que pensaven que la festa consistia en fer botellot al cotxe amb la música a tota llet –el parkineo­- i potser després anar a una mena de discoteca a l’aire lliure enmig de plaça. Les conseqüències d’això ja les coneixem:  massificació, brutor arreu, destrucció del mobiliari urbà, bregues,...

Els primers responsables de tot això foren, i cal dir-ho, els ajuntaments. Aquells qui apostaren per programar música enllaunada, eliminar la nit de rock i llogar única i exclusivament grups de versions del pop espanyol més ridícul. Ep! no dic que no hi hagi d’haver música revetlera i cançons horribles. El que dic és que no tan sols hi ha d’haver això.

Hem acostumat a la gent a que la revetla estigui massificada i hi soni música petarda. I les masses criden les masses. Llavors surten veus que es lamenten de la situació però advertint que si no dones el que vols a la gent, es queixa. No. La gent voldrà el que li donis. I farà tot el que li permetis, tot sigui dit. Manca, crec, estratègia de país en molts àmbits. I la festa, element clau per a la cohesió social, no en resta exclosa.

És necessari renovar el model de revetla. Hi ha de caber tothom però no hi ha de caber tot (potser això vol dir respectar la festa). La festa ha de crear comunitat i ha de ser una eina per avançar cap a una Mallorca marcada per la convivència, amb un projecte comú per a tothom, sigui d’on sigui, vengui d’on vengui. Nogensmenys, la revetla ha de servir també per potenciar la música de creació pròpia, la música arrelada, els grups joves dels nostres pobles. La revetla ha de fer país.