Te'n recordes? Quan varen haver entrat en el Govern, fa prop de quatre anys, no tingueren altres feines més que, ja de totd'una i amb tota urgència, abolir el trilingüisme a l'únic lloc on n'hi havia, que era a les emissions de cine de la IB3: de poder triar lliurement veure'l en català, en espanyol o en versió original -que normalment era en anglès-, imposaren que no hi poguéssim triar altra cosa més que el monolingüisme espanyol.

Acte seguit, obsessionats en fer mal a l'idioma que els mallorquins i balears hem après de les nostres mares durant vuit segles, aboliren el bilingüisme que hi havia a la funció pública, on era obligatori el coneixement de totes dues llengües oficials. En lloc del bilingüisme, imposaren l'espanyol com única llengua de coneixement obligatori per a fer de funcionari. D'aquesta manera, passàrem a ser l'únic lloc del Planeta Terra on no exigeixen el domini d'una llengua oficial als funcionaris.

Convençuts que la majoria dels seus votants compartien aquest odi contra l'idioma oficial i propi de les Balears, mogueren l'operació 'libre elección de lengua en la escuela', pensant-se que així aconseguirien que, a cada aula, hi hagués dos o tres mallorquinets a un racó i que la resta d'alumnes, de deu nou, rebrien les classes en espanyol. Però no: la immensa majoria els votaren per altres coses, no per odi al català mallorquí ni al català menorquí ni al català eivissenc ni al català formenterenc ni al català pollencí. I va resultar que la 'libre elección de lengua' els va sortir trabucada, just a l'enrevés d'així com ells s'esperaven.

Estupefactes davant aquella poalada d'aigua freda, incrèduls davant aquell tir per la culata, feren repetir la prova. I res. La tornaren fer repetir. I merda!: no hi havia manera: la majoria triava el català. Tudaren una doblerada enviant cartes als pares instant-los a 'elegir lengua'. I res: la immensa majoria de pares i mares dels nins balears no tenien cap problema amb el nostre model de consens a les escoles, que havia funcionat tres dècades sense cap problema.

Sulfurats per aquell fracàs i aquell ridícul, imposaren per venjança el nyarro del TIL, amb l'excusa del 'trilingüismo', el mateix 'trilingüismo' que havien abolit no feia ni mig any al cine d'IB3. Amb l'excusa del 'trilingüismo', en què no creien ni han cregut mai, cercaven fer recular la llengua de les Balears a un terç d'assignatures a les escoles. Tan assedegats de venjança anaven, que imposaren el TIL sense preparació prèvia de mestres ni d'alumnes en l'ús de l'anglès com a llengua vehicular. Tant els era! Tot valia per fer mal al mallorquí...

Davant tant d'odi i tant de nacionalisme fanàtic, en Jaume Bonet, dels Jubilats per Mallorca, va protagonitzar una vaga de fam en defensa de la nostra dignitat com a poble.

Aquella vaga de fam va dur per resultat la mobilització més multitudinària mai vista en la nostra Història, una imponent i impressionant mobilització de masses en defensa de l'escola mallorquina i balear, pública, de qualitat i en català. Hi anaren devers 120.000 manifestants.

Els mestres i professors protagonitzaren una llarga vaga en defensa de la nostra escola en què perderen una doblerada. Tot un exemple de compromís cívic, de coratge civil, de vocació professional i de patriotisme!

Un diputat dels seus va publicar un article en què demanava llistes negres 'con nombres i apellidos' de mestres fidels a la nostra escola i que resistissin davant l'adoctrinament i la politització neofranquista de les nostres aules.

Davant la solidaritat dels sindicats, patronals, alumnes i pares amb els mestres, una diputada de les seves va fer amenaces de prendre la custòdia dels nins als pares que no se sotmetessin a les imposicions nacionalistes del governetxo del Consolat, teledirigit per la FAES de n'Aznar en les seves obsessions contra la nostra llengua.

A diferència d'en Gabriel Canyelles, que era un home del tarannà d'en Mateu Isern, és a dir, un home amb les seves idees, que parlava amb tothom i que deia un bon sí o un bon no a la cara, aquest d'ara es va negar en tot moment a parlar amb ningú. Per això en Jaume Sastre va protagonitzar una vaga de fam en demanda, simplement, de diàleg amb l'apotecari que ha cobrat durant quatre anys per fer de President de tots els balears, tant si l'han votat com si no. La vaga d'en Jaume va servir per posar en evidència que aquell personatget no tenia allò que -no ja un President sinó senzillament un home qualsevol- ha de tenir per parlar a la cara amb un amb qui discrepes.

Només la Justícia li ha desbaratat -provisionalment- la imposició per decret, 'por cojones', 'mando y ordeno' del nyarro del TIL

Tot això per no parlar de les 40 noves grans superfícies que han aprovat en aquests quatre anys, temps en què han duplicat les que ja hi havia quan ells arribaren al poder, fet que tant i tant de mal ha fet als petits comerciants mallorquins i balears, un episodi tràgic, dramàtic, digne de tot un altre article!

Diumenge que ve, pensa-hi! Recorda-te`n, de tot! Si ets un dels 120.000 manifestants en defensa de la nostra escola, ves a votar. No te n'afluixis, per molt de solellet que faci i per molt que el temps convidi a anar a la platja. No. Vota. I segur que en coneixes un que pensa com tu i que no va anar a la manifestació. Fes-lo anar a votar també.

Ens hi jugam refer els ponts de consens amb què hem conviscut durant trenta anys o continuar -encara amb més set de venjança!- la destrucció de les petites reconquestes com a país que, amb tanta de feina, hem aconseguit amb aquestes tres dècades de teòrica restauració parcial del nostre legítim, tradicional i històric autogovern.