Pericay: «De tots els candidats del partit, som l'únic que viu a Balears»

Qui estim Mallorca no vota partits pancacalanistes. Vota partits a favor de sa nostra cultura mallorquina. I no compris productes cacalans

Qui estim Mallorca no vota partits caspanyols, vota partits a favor de sa nostra cultura catalana.

Xavier Pericay, un català que xerra en bon mallorquí. Només per això, ja te es meu vot.

Sols un prec: No són ciutadans, són Ciudadanos. No fos cosa que algú es pogués confondre amb la seva identitat.

Hay muchos nervios en las falanges totalitarias del nacionalismo de las Baleares. Saben que los de C's no son tan blanditos com los del PP en materias como la lengua ni inmersión lingüística, y que les plantarán batalla, sea en la oposición o sea dando apoyo a un gobierno. Y como los sondeos pintan muy bien para C's, mientras que para el rancio nacionalismo de MES los sondeos los mantienen con los mismos resultados de siempre, el nacionalismo se ha puesto furioso. Basta ver los ataques sistemáticos que últimamente se están produciendo contra Xavier Pericay. Se elige cualquier fallo, lapsus, mala interpretación de una pregunta, noticia, ... para machacarlo. Pero la sociedad es mucho más inteligente que el odio africano que le profesan.

Cada vegada som més contra es feixisme espetanyolista. Qui estima Mallorca no vota partits espetanyols

El auge de PODEMOS y de CIUDADANOS es una buena señal de la "estima" que tenemos los mallorquines a los partidos catalanistas como menys o el psc-ib. Simplemente no cuentan. ERC parece que ya lo ha entendido

Vaig conèixer Xavier Pericay fa un munt d’anys, quan ell era la mà dreta de Ferran Mascarell, que aleshores era el factòtum socialista de la cultura i contra el qual després Pericay ha escrit amb acarnissament... Simpatia tan mútua com efímera, tot sigui dit. En aquells temps ell s’havia fet nom després de rubricar, juntament amb Ferran Toutain, un parell de llibres sobre el model lingüístic del català que varen fer tronar i ploure perquè se’ls va considerar heterodoxos i, fins i tot, segons quin punt de vista, herètics: Verinosa llengua (1986) i El malentès del noucentisme (1997), que varen irritar molts de prohoms de la cultura catalana perquè es varen convertir en vaixells insígnia del que aleshores es va conèixer com a català light. Jo només puc oposar-hi una cosa, i és que Pericay i Toutain varen escriure dos llibres de filologia sense saber-ne un borrall de filologia. És com si un amic meu i jo escrivíssim (i publiquéssim) un parell de volums sobre química inorgànica, una matèria sobre la qual només podríem dir bajanades. Però com que la química inorgànica no té repercussions polítiques, dubto que el meu amic i jo trobéssim editor ni molt menys ressò pel que fa a les nostres opinions sobre el tetranitrat de tetrasofre. La humanitat s’ho perdrà, i farà ben fet. En fi, que en Pericay i jo vàrem anar un dia a un restaurant de Barcelona i vaig descobrir, en el decurs de l’àpat, un home profundament emprenyat contra les conviccions que en altre temps havia defensat fins i tot amb certa vehemència. Suposo que això l’ha dut a encapçalar, per la patilla (no hi ha hagut ni primàries ni res que s’hi assembli), la candidatura de Ciutadans a les Balears, en qualitat de presidenciable. I és que el bo d’en Pericay, entenc que per motius personals, fa anys que va venir a viure a Mallorca, i aquí hi va descobrir un espai que li sembla idoni per fer demagògia lingüística barata, traspassada a un discurs suposadament polític. Pericay és un d’aquests personatges quixotescos, que es pensen que poden modelar la realitat, tot i saber que el que prediquen és una quimera com una altra. Ara bé, si dóna vots i escons, qualsevol mentida és benvinguda, fins i tot si passa per damunt de les evidències científiques... http://www.ara.cat/opinio/Ai-carai-Pericay_0_1357064298.html

Cada vegada som més contra es feixisme pancatalanista. Qui estima Mallorca no vota partits pancatalanistes

Vaja una peça: vaja polític per noltros i vaja filóleg! Per etimologia un conclou que quan algú estudia filologia és per amor a les llengües. No obstant, el filòleg Pericay pertany i representa un partit que diu que té l'obligació moral de carregar-se llengües (Arcadi Espada, "tenemos la obligación moral de reducir el número de lenguas"). Es veu que el de'n Pericay és un d'aquests amors amb trets psicopàtics amb el qual estimes un objecte i has de matar-ne d'altres per tal de conservar-lo, Vaja filòleg! Com per fiar-se'n! Com diu la cançó... "hay amores que matan". I no només com a filòleg: fa uns mesos deia que no es presentaria mai de cap de llista, i mira'l ara. Un home conseqüent, amb paraula, si... ja!