El millor jugador del món. Dimecres, després del partit de la Champions entre el Barça i el Bayern de Munich, Rakitic assegurava a la premsa que si deia el que pensava de Leo Messi, la gent trobaria que ja es fa pesat. Antagònic fa discret per descriure la bèstia argentina. Quina bèstia! I quin luxe haver coincidit en espai i temps per veure’l jugar. El segon gol...que li escriguin un llibre, li facin una pel·lícula i li dediquin una cançó!
El protagonista. Dimecres tornava Pep Guardiola al Camp Nou. L’esperaven una munió de més de 200 periodistes. Per la premsa, un caramel; Per l’afició, un atractiu amb dues tendències: els agraïts –que el rebien amb aplaudiments, tot i desitjar la victòria blaugrana-; i els traïts –que només li desitjaven la derrota per haver-se’n anat-. La traïció és complicada i dolorosa. L’agraïment, una virtut. L’endemà de la derrota del Bayern, el més visitat a la xarxa, eren les cares de Guardiola cada vegada que el seu equip encaixava una diana. Tantes visites com el segon gol –estratosfèric – de Messi. El comentari més comú? Per suposat, en referència a la cintura de Boateng.
El mèrit. Dimecres va brillar l’esforç i el talent. I el treball de professionals que viuen a l’ombra de les estrelles. Un dels preparadors físics de confiança de Luís Enrique és de Mallorca. Rafel Pol, 28 anys, Campanet. En poc temps de conèixer-lo, el tècnic asturià el se’n du a Roma, a Vigo i aterra amb ell Barcelona. I és significatiu. Feia anys que una de les assignatures pendents de l’equip era la baixada física que patien molts jugadors després de les vacances de nadal o la fatiga acumulada en els moments més exigents i en la recta final de la temporada. Enguany, el Barça ha arribat brillant als compromisos importants. I es troba en un estat de gràcia impropi dels conjunts que al més de maig són vius a les tres competicions.
Dimecres. Des que Luís Enrique és a la banqueta del Barça, ha estat la seva nit més important. Amb mèrits propis i col·lectius. Respectant l’essència i farcint de futbol cada idea del sistema. Aprofitant les incorporacions i confiant amb els de sempre. La setmana que ve a Munich s’ha de notar que el “We are ready” era real i que la meta és a Berlín, disputant la final.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Felicitats emigrante, jaume, mallorquin; els MADRIDISTES EN BLANC. Tant de parlar sempre de futbol quan no toca, ara toca !
mallorquinista: CAP DE FAVA,NO ESCUPIS CAP AMUNT,BENEITARRO.
"Antagònic fa discret per descriure la bèstia argentina." Algú pot analitzar i explicar la frase? M'interessa el que escrius i compartim opinions, però cal ser precís i rigorós amb el llenguatge i la redacció. Millorar ha de ser un objectiu permanent de qui vol arribar a l'excel·lència.
Amunt Mallorca!!! Puta barsa i puta catalunya!!!