L’estimada Irene Jaume publicava fa pocs dies en aquesta tribuna un article sobre els abusius preus dels passatges d’avió i vaixell. Arran d’això, miraré de fer algunes aportacions més a aquest tema, cabdal i de país. Les paraules de la companya m’han fet repensar seriosament sobre l’existència del descompte de resident. Atenent a l’increment dels preus per part de les companyies aeronàutiques, potser caldria plantejar-se si no fora millor eliminar-lo. L’altra meitat del nostre bitllet no la paga cap ésser celestial sinó nosaltres mateixos a través de l’estat. Diguem-ho clar: les companyies s’estan enriquint a costa d’una necessitat bàsica i amb els doblers de tots.

Veig tres possibles solucions a això. La primera és retirar la subvenció i que així, potser, forci una davallada dels preus. Les tarifes de les tres companyies que operen s’eleven i se pareixen cada vegada més, sospitosament. Amb aquesta mesura, els no residents no haurien de pagar 200 euros per venir a Mallorca. A tall d’exemple: cada vegada que volem dur un cantautor valencià, una conferenciant de la Universitat de Barcelona o ens vol visitar un amic de Ponent, surt caríssim.

Aprofit aquí per referir-me a un mal que patim tots els músics i és el fet de no poder dur amb normalitat els nostres instruments a l’avió –a la cabina, perquè dur-los a la bodega és un suïcidi-. Totes les companyies, amb l’excepció d’Air Europa, fan pagar una taxa elevada (uns 45 euros per trajecte). Fins i tot algunes te fan comprar un altre seient que, per si de cas la guitarra no és mallorquina, no gaudeix del descompte de resident. La meva Fender Telecaster pagava el doble del cost del meu bitllet. Això sí, anava asseguda a finestra.

La segona opció seria una declaració rigorosa de servei públic on es fixàs un preu màxim –i digne- per bitllet. Veig aquesta via complicada pel fet de negociar amb les companyies. Una tercera possibilitat, més costosa en un primer moment però segura a llarg termini és tenir una companyia pública o, si més no, que el 51% de les seves accions ho siguin. Seria interessant que els partits, tots, s’ho començassin a plantejar. I, ja de passada, que se deixin de mitges tintes de cogestió aeroportuària. Els aeroports de les illes, com les companyies, s’han de gestionar des de les illes i pensant en la gent que hi viu.