Les Illes Balears i Pitiüses no commemoren enguany el tricentenari d’aquest 11 de setembre de 2014, perquè Mallorca va ser el darrer bastió en l’enfrontament de la Nació Catalana contra Felip V i va resistir fins el dia 11 de juliol de 1715 sota el comandament de Josep Antoni de Rubí, el qui havia estat capità de la Coronela de Barcelona i que, amb 400 homes, va crear la de Palma, amb el mateix objectiu Donec perficiam (fins a reeixir!). Des d’ara mateix, ens cal emplaçar-vos a assistir als actes que s’organitzaran, tal com molts d’illencs som aquí avui vespre per fer-vos costat com vàrem fer ja fa 300 anys! En aquest Fossar de les Moreres, s’hi enterraren centenars de valencians, eivissencs i mallorquins que moriren en la defensa de Barcelona.

Llegim arreu aquests dies que “ara és l’hora!” i certament ho és, però no per “l’ara”, sinó perquè sempre és l’hora. Va ser l’hora de la Germania de València i de Mallorca, la dels Segadors, la dels Angelets de la Terra, la dels Maulets... Aquelles lluites i aquells somnis, a favor de la Llibertat i de la Justícia, són els mateixos que compartim nosaltres i que hem de llegar als nostres fills, d’avui enllà, des d’aquesta pàtria nostra catalana que, com va dir Joan Oliver, Pere Quart, per petita la somiava completa! Sí, “ara és l’hora!”, com ahir, com avui, com demà... Els fatalistes desmoralitzadors que criden “o ara o mai” obliden que, si ara veuen i viuen el privilegi d’assolir aquells vells somnis de Justícia i de Llibertat, és precisament perquè, abans d’ells, abans de tots nosaltres, l’esforç dels qui ens precediren en la lluita va obrir-nos el camí per assolir aquells somnis. Ja hem entrat dins de la fase del punt sense retorn. Res d’ara o mai, doncs! Ara i sempre!

Memòria, honor i homenatge als Agermanats, al Angelets de la Terra, als Segadors, als Maulets... Reconeixement públic a Bac de Roda, el General Moragues, Enric Prat de la Riba, Josep Miquel Guàrdia, Antoni Gaudí, Joan Salvat Papasseït, Francesc Macià, Emili Darder, Josep Maria Batista i Roca, Pompeu Fabra, Pere Capellà, Pere Oliver i Domenge, Joan Ballester, Manuel Sanchis Guarner, Carles Muñoz Espinalt, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Francesc Ferrer i Gironès, Ovidi Montllor, Avel·lí Artís-Gener, Guillem Agulló, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Enric Garriga, Miquel Bauçà, Lola Anglada, Ermengol Passola, Lluís Maria Xirinacs, Heribert Barrera... i a tantes de persones anònimes que sabien que el seu moment també era l’hora! Ara és l’hora, perquè abans ja era l’hora!

Permeteu-me que afegeixi un altre nom emblemàtic per personalitzar aquesta crida al record agraït: Guillem d’Efak. Li dec. L’any 1968 va veure proclamar la independència d’Espanya de la seva terra nadiua: la Guinea Equatorial. Quan el vaig entrevistar, víctima d’una malaltia mortal, em va fer un encàrrec que avui he de transmetre: “No la veuré la independència de Catalunya, però que tothom sàpiga que jo hi era; que tothom sàpiga que jo la volia; que tothom sàpiga que jo també la vaig fer un poc!”. Ara és l’hora i com germans: siau qui sou, catalans!

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo
*Intervenció a l’acte de vigília de l’Onze de Setembre (Memorial 1714).