Han mort 'sa truja'?

Deuen haver mort una truja? No, la mentidera de l'article anterior, no. Hauria estat un degollament metafòric i qui sap si saludable. - Els coverbos no es degollen, escriptoret. Ah, teniu raó, germans. Tampoc no parlava d'aquesta sinó del subjecte passiu – deu ofendre la llei de símbols anomenar-lo així?- que fou immolat aquest cap de setmana passat a Campos per a honor i glòria del PP. Pobra truja o pobre porc haver hagut de colar la vida per a servir tan espuris interessos. Perquè ell o ella -ja em perdonaran la personificació- ja hi comptava que en farien sobrassades i botifarrons, però potser no li havia passat mai pel cap haver de colar la sang en un acte eminentment canibalesc. Canibalesc i ritual. Perquè ja està bé, dins la natura porquina, sentir l'ardor de l'acoradora per un servici atàvic als particulars, per servir per apaivagar la fam o satisfer les pantagruèliques ambicions, però morir per uns ideals això no és propi de la idiosincràsia porquina. Ja és patètic haver-se de convertir innocentment en un símbol per a aquells que detesten els símbols, per a aquells que els prohibeixen. Pobre porc haver-se hagut de convertir en el símbol de la mallorquinitat! Això és crueltat suprema! I la menorquinitat, com es representa? I la formentericitat...? Quants de sacrificis innocents s'hauran d'executar per tenir tothom content? Quanta sang s'haurà de colar? Serà necessari una arca de Noé... I la mallorquinitat dels vegetarians també hi és representada en les matances? -Ah, són pocs i no representen una majoria, em deis... Vaja, com els #novaigdevaga, que també són pocs i no tenen estatuts però varen ser rebuts per tota la cort – sempre aflora el camp semàntic porquí- de la Conselleria, amb la consellera al capdavant. Corbs amb corbs no es piquen, diu l'adagi. I porcs amb porcs? Grunyen. Resposta, si no correcta, sí enginyosa. Dos a zero!

Continuem parlant de símbols. Dels de veres. De la semiòtica. (Gómez, vols un salvavides o un diccionari il·lustrat?) Si la llei de símbols, per decret, declara que la superposició de símbols és il·legal (damunt una bandera de les Illes no s'hi pot posar l'escut del PP), la semiòtica declara en aquest punt que és una solemne beneitura i a més a més una falsedat. Què volem dir? Que l'escala d'anar a collir figues, per ella tota sola, podria ser un símbol de mallorquinitat, però la superposició d'una perxa de sobrassades ho converteix, automàticament, en un 'nyarro'. En una mentida. En una burla, en un escarni carnavalesc. Com si a la Mare de Déu de Lluc li penjassin un Tàmpax per mostrar-ne la virginitat. Perdonin la immersió en el verrim verbal!

Però hi ha més, si observen de prop les sobrassades veuran que a la part superior no estan cosides a la manera ancestral – cosa que concordaria amb la mallorquinitat més pura- sinó que estan cosides a la moderna, com ho podrien estar els xoriços. (Els tests s'assemblen a les olles, diuen a Pòrtol) amb la qual cosa perden tot valor atàvic. Tampoc mai, ni tan sols per exhibir-la – el president no ha vist “Acorar” i no sap que dins les essències de “lo nostro” mai no hi entra presumir de perxa, com a mínim fins que no es té la constància que no tornarà blanca- les sobrassades es pengen fregant-se entre elles o fregant a alguna banda. Cosa que no passa en la 'peperal' perxa. Tot plegat, des de la semiòtica més clarivident, no fa altra cosa que corroborar la presidencial mentida. Quan José Ramón Bauzá diu que ells no s'han mogut d'allà on eren diu mentides. Les sobrassades mai no s'havien cosit de la manera que ells les han cosides i mai no s'han penjat com ells les pengen. I tampoc no és cert que no s'han mogut. El PP va impulsar la llei de normalització lingüística i també va impulsar i aprovar el Decret de Mínims, que havia donat bons resultats a l'escola. I allò que havien promès al programa era la lliure elecció de llengua, cosa que posaren en marxa i ara han abolit. S'han mogut o no? Tan evident com el cosit o el penjat, la fotografia és ben evident. L'únic vertader i autèntic que hi ha és saber si la sobrassada és de porc o de truja, la resta és pura comèdia. Comèdia no, que no arriba a sainet.

Rafel Crespí i Ramis