"Truja mentidera"

L'anècdota podria ser digna de “L'ignorància” o dels “Aygo-forts” de Gabriel Maura però va passar en un mercat de Palma a finals de la dècada dels setanta del segle XX. Tot va succeir en un vol, com si, de sobte, s'hagués alçat un terbolí. Un esclafit d'un plat de balança llançat a terra – si s'és hàbil en l'operació pot sonar més fort que no ho han els platerets quan toquen “Paquito el chocolatero”- i acte seguit, després d'un silenci sepulcral vetlat per dues dotzenes d'ullons endolats es va sentir el crit definitiu: truja mentidera. I enmig d'una acalorada discussió vàrem poder saber que la destinatària de l'insult era una peixatera que no havia volgut dur el peix de la llonja a una altra amb l'excusa que anava massa carregada. Tots – jo també m'hi vaig arrambar- vàrem poder veure l'evidència. Efectivament, havia mentit. Llavors, ja a l'interior del mercat es formà com una mena de judici universal. La insultada tenia tot el dret a no portar-li la mercaderia, cosa lletja, però no tenia cap dret a dir-li una mentida, cosa més que reprovable. I així va acabar. Sense eufemismes, ni dobles jocs. Taxativament, com qui perd a un escambrí o a truc. Tothom va poder saber qui era la mentidera. I en el cel ens vegem tots plegats, amén.

He pensat en aquesta història primitiva tot just quan he pogut contemplar – com vaig ser espectador de primera mà de l'anècdota suara descrita- com s'ha comportat la Consellera d'Educació. Així, mentre ella i n'Aguiló se n'omplien la boca tot dient que ningú no seria obligat a ocupar un càrrec en la direcció d'un centre públic -ho varen dir al Parlament, no al bugadeig del twiter- s'imprimia un BOIB on se cessava un director que havia dimitit – fins aquí lògic- però se'n nomenava un altre que havia manifestat ostentosament la voluntat de no ser-ho. I el que és més greu se'l va nomenar via BOIB sense haver tengut la delicadesa de telefonar-li si li venia bé ser-ho o de fer-li-ho a saber per uns canals més humans. Mentidera consellera.

Menteixen també quan tenen, com a mínim, tretze directors més que han presentat la dimissió per escrit i que esperen que algú els supleixi. Algú, com bé diu n'Aguiló i na Camps, amb ganes de ser-ho. Però no en troben cap. Perquè, això no ho sap na Camps – ella només sap vendre pisos- trobar gent que vulgui ser director no és tan fàcil. Com tampoc no els ha estat fàcil trobar 12 persones que vulguin formar part de l'equip ATLES, sigles de les quals els excús el significat però que són com una mena de policia del TIL, i només han trobat vuit persones disposades a fer aquesta feina. Per això sí que tenen doblers, per les substitucions, no!

També menteix ostensiblement quan es posa enmig de les galtones inflades – és a dir a la cavitat bucal- que allò que més li preocupa són els fillets i filletes. Si la cosa fos així, en aquest cas que ens ocupa, no hauria deixat desemparats dos grups de batxillerat – un de segon, amb la selectivitat a les portes- per retornar el director boibment cessat a la seva plaça original. Allà, com que no té horari, només haurà de fer suports. També els podria haver fet a l'institut on ha cessat com a director a més de tenir cura dels grups que imparteix des de principi curs.

També menteix més que ostensiblement el President – i tota la corrua d'acòlits que li fan d'eco- quan diu que el sistema educatiu no funciona i que això el preocupa. Bé ha enaltit el fet que estam a la coa de tots els indicadors, els TREPITJA inclosos. Si el sistema no funciona i això li preocupàs una mica a més de fer desaparèixer les seccions europees – cosa que sí va bé per millorar l'anglès- per un til-bord, hauria dedicat més recursos a l'educació. (Bé que els dedica a defensar l'augment del 25% dels sous dels alts càrrecs). No a la babalà. Bastaria que substituís les baixes de llarga durada – més d'un mes- en el moment que es produeixen i no quan ja han passat quinze dies naturals. Consellera i President, si així ho fessin, podrien dissimular la mentida que allò que els preocupa és l'educació dels infants de les Illes Balears.

Però es veu que la mentida deu ser un manament de la llei de Déu de segona, com aquell qui diu una nosa. En Rouco mai no l'ha blasmada públicament. Deu ser un valor a propagar; tal vegada millorarien els índexs TREPITJA? Perquè aquí menteix en Rajoy, en Wert, en Bauzá, na Camps i la puta de Canà, si fos governamental. Davant tanta mentida, tant de primarisme, un no pot fer altra cosa que refrenar el seu no fos cosa se li escapàs un insult com el de la peixatera.

Rafel Crespí i Ramis.