“Ignocents, folls e orats”

“Locos”, folls, orats i innocents són adjectius suaus i bondadosos comparats amb els que adjudiquen els polítics, els periodistes i els intel·lectuals espanyolistes als quals no combreguen amb la idea que tot es resol amb la fe en la unitat. A l'hospital general li tocaria, en la nostra analogia, ser Espanya que té pacients ingressats amb tota casta de patologies. Acceptades la proposta i la comparança? Bé, idò, ara ens hem de figurar –tampoc no costarà gaire– que l'hospital general està a les ordres d'uns directors mèdics que han decidit no fer ni parts ni quarts i que, per a evitar desigualtats, tots els departaments apliquin als seus malalts el mateix tractament, la mateixa terapèutica.

I, no només això, sinó que, per evitar, també, reaccions absurdes dels “locos” i dels metges, prohibeixen no solament prendre la temperatura als malalts –entendreu que faig esment a la balança fiscal–, sinó també fer enquestes als “locos” i als seus metges per veure si es troben satisfets amb les terapèutiques –econòmiques, educatives etc.– que manen seguir des de la direcció central. Pot estranyar a algú que en el departament de psiquiatria hi sorgesqui un sentiment, un pensament, que per ventura seria millor: donaria més bon resultat, i –perdonau el meu creixent pragmatisme– que el mateix departament de psiquiatria s'organitzàs de manera independent, i que deixassin, per posar un exemple, de prendre antibiòtics i provassin amb els ansiolítics? I aquesta és –tout court– l'analogia que voldria proposar per a la discussió d'aquesta setmana.

Francesc Bujosa.