Miquel Àngel Llauger

Al Molinar, port petit

Miquel Àngel LlaugerPalma13/01/14 0:00

Els ciutadans, aquests mallorquins que no feim matances però que també som mallorquins, conservam encara aquell costum, essència de la civilització urbana, d’anar a fer una volta. A estirar les cames. I diria que, quan la volta és de les bones, quan no és una volteta de mitja hora per quatre comerços de prop de casa, hi ha dues opcions bàsiques: el passeig pel centre, potser més d’hivern i d’entre setmana, i el passeig pel Portitxol i el Molinar, potser més de primavera o tardor i de diumenge matí. L’afirmació anterior, enunciada així, sona massa categòrica, perquè descriu sobretot una preferència personal, però segur que una part important dels ciutadans que llegeixin aquestes ratlles s’hi identificaran. El Molinar no és un barri qualsevol de Palma: és un espai privilegiat de la geografia estètica i emocional de la ciutat.

Si sou dels que us agraden les fotografies antigues de Palma, potser ho hareu notat: les que tenen més encís no són les del Born, ni les de la Rambla, ni tan sols les de la Seu: són les del Molinar. I les del Jonquet, un altre espai que té molins i que fa olor de la mar i que es troba sota perill permanent de desfiguració. I si el Molinar i el Jonquet ens agraden d’una manera especial, és perquè conserven, més que altres bocins de Palma, alguna cosa del que ens commou en aquelles fotografies en blanc i negre.

Ja sabeu l’amenaça que pesa sobre el Molinar: una ampliació del club marítim Molinar de Llevant, que suposaria passar dels 75 amarraments actuals a 315, i dels 9.991 metres quadrats d’ocupació actuals al 73.348. Cercau les imatges que superposen el projecte sobre l’estat actual de la zona i us en fareu una idea. El projecte encara és això: un projecte, i som a temps d’aturar-lo. Hi ha gent que hi ha feina. Són la bona gent de la plataforma de defensa del Molinar, que han triat un lema que juga amb el cop d’efecte i amb el cop d’afecte: “Al Molinar, port petit”. Mereixen el nostre suport. Un barri singular de Palma s’hi juga el caràcter, la fesomia. Més enllà d’això, Palma s’hi juga bona part de l’ànima.