Volen guerra i tendran guerra

TW
13

Als règims totalitaris, del color que siguin, tot ciutadà (afecte) és un possible delator, i, en lògica correspondència, tot ciutadà (desafecte) és un possible delatat. Les delacions perpetrades pels ciutadans afectes gaudeixen del privilegi de la presumpció de veracitat, i, en lògica correspondència, la presumpció d'innocència dels delatats es veu seriosament compromesa. El totalitarisme aspira a la creació d'un règim de desconfiança universal que soscava la relació entre els ciutadans: el cos social, així, es degrada moralment. Perdonau la poca originalitat de l'anàlisi, però han estat ells els que han estat molt poc originals en els mètodes. Obrir un expedient disciplinari a un director d’un institut a partir d'un enregistrament barroer fet per una alumna és un gir violent en l'espiral de la repressió. Que va arribar, per cert, l'endemà de la Llei de Símbols: l'espiral fa voltes a velocitat de vertigen.

Volen guerra i tendran guerra. L'Assemblea de Docents ha decidit en quins termes aplicar el precepte, de vegades indefugible, de "cap agressió sense resposta". Dimarts dia 7, una altra vegada, no hi haurà “començament normal”. L’Assemblea sempre ha sabut demostrar que el seny i la combatitivitat no són incompatibles. La resposta ha estat mesurada, que no vol dir tèbia. Vol dir literalment que hi ha coses que s’han mesurat: l’acció conjunta de la comunitat educativa, les complicitats amb altres sectors, la creació d'un clima continuat de contestació, la responsabilitat cap al servei que és la nostra professió. Que ningú no es pensi, però, que la cosa s’acabarà amb un dia més de vaga. Per a l’any que ara comença, ens feim bons propòsits: bel·ligerància i contundència. Ens ho demanen ells. Ens ho demanen els nostres. Ens ho demana el cos.

I ens ho demana l’educació. La llengua. El país. La democràcia. Doncs això: que tengueu un bon 2014, que tornarà a ser un any de militància. Ens veim al carrer, amb la camiseta, o la dessuadora, posada.