En el Ple d'aquesta setmana el Partit Popular ha fet aprovar pel seu corró al Parlament de les Illes Balears dues coses molt interessants: que els Països Catalans no existeixen i que les Balears no formen part de cap país català. La proposició no de llei venia motivada pel fet que el Parlament de Catalunya, seguint la legislació vigent allà (calcada, per cert, a l'Estatut de les Illes Balears) es va permetre de criticar la política lingüística del govern balear. Això, des del PP balear, ho varen trobar com una ingerència intolerable. No noten, en aquest sentit, que ells -com a grup més nombrós al Parlament de les Illes Balears- i el seu govern tenien l'obligació, per exemple, de defensar el català a l'Aragó (quan el govern d'allà l'ataca), o al País Valencià (on el secessionisme no cessa). Per tant, no és el Parlament de Catalunya qui fa coses fora de la normalitat legal i institucional, sinó el de les illes Balears.

Però bé, no era el meu interès comentar qüestions de fons, sinó que volia només fer unes quantes consideracions des d'un punt de vista estrictament lògic. La primera és que, en un mateix punt, el PP -i, per aprovació majoritària, el Parlament- nega i afirma una existència. En la primera part nega que els Països Catalans existeixin, però tot seguit nega que les Balears formin part de cap país català (de manera que, implícitament, sí que reconeix que existeixen). No es pot no ser part de cap país català si els Països Catalans no existeixen; per tant, o bé la primera part de la proposició, o bé la segona són falses, perquè ambdues són contradictòries.

En llegir la proposta del PP no podia evitar d'enrecordar-me'n d'aquella llunyana discussió (si no m'equivoc, d'una de les dues etapes republicanes d'Espanya) en què es posà a consideració del parlament espanyol, i crec que a votació, l'existència o no existència de Déu. No crec que el resultat de l'esotèrica votació alteràs el fet que Déu existeixi o deixi d'existir, ni que l'opinió dels parlamentaris tengués cap efecte sobre aquest fet. En qualsevol cas, la votació era manifestament absurda, tant des del punt de vista dels creients com des del punt de vista dels agnòstics. Històricament, s'han votat moltes coses completament absurdes. I, per definició, totes les que fan referència a l'existència o no existència d'alguna cosa són absurdes en si mateixes.

Generalment, sobre allò que no existeix tampoc no es vota. Resulta molt estrany, realment frapant, que un parlament es posi a votar sobre quelcom que no existeix. Normalment, la primera condició perquè es voti sobre quelcom és que aquest quelcom existeixi. Si no existeix, quin sentit té posar-lo a consideració parlamentària? I si existeix, quin sentit té negar-ho? (Si es respon aquesta segona qüestió, segurament tendrem la clau per entendre el perquè de l'estrambòtica iniciativa del Partit Popular).

Com apuntava molt encertadament en Francesc Ribera, àlies Titot, a la seua columna de Vilaweb, el Partit Popular, sense pretendre-ho, va contribuir a fer que a les illes Balears l'afirmació dels Països Catalans sigui més potent que mai. Jo diria que, parlamentàriament, mai hi havia hagut una afirmació tan potent dels Països Catalans, a les illes Balears, com la que es va produir al nostre parlament el dimarts deu de desembre. Perquè, encara que fos a través de les típiques i habituals contradiccions, el Partit Popular va acceptar implícitament la seua existència política (si les Balears no formam part -políticament- de cap “país català”, vol dir que els Països Catalans són una realitat ben tangible). Però, com apuntava el cantant berguedà, sobretot perquè el PP va aconseguir que tots els diputats i les diputades de les Illes Balears que no són del PP votassin doble negació (és a dir, varen votar No a la no existència dels Països Catalans, amb la qual cosa varen votar el seu reconeixement d'aquest espai nacional). Mai prop de la meitat del Parlament de les Illes Balears havia votat per l'afirmació dels Països Catalans.

Per tant, i com a conclusió, pens que el PP continua treballant pels Països Catalans molt més intensament que cap altra força política de les Illes Balears. Amb els atacs a la llengua tant dins l'àmbit institucional com dins l'àmbit educatiu, el PP ha aconseguit que la societat de les Balears hagi reaccionat de manera contundent i massiva a favor de la llengua catalana. Han aconseguit que una societat mig adormida hagi reemprès el camí d'afermar la consciència de comunitat lingüísticament i culturalment diferenciada de la majoria de l'Estat, i que gent que mai no s'hauria acostat al sobiranisme ara ho faci amb plena convicció. I, amb la seua torpesa parlamentària, han aconseguit que un partit com el PSIB-PSOE no tengui cap tipus d'empatx, com diríem a Eivissa, a l'hora d'afirmar els Països Catalans (com solien fer al principi de la transició, almanco entre nosaltres).

De la mateixa manera que pens que el govern que presideix Mariano Rajoy està fent una contribució impagable a la independència de Catalunya, estic convençut que el govern que presideix José Ramón Bauzá està fent més que ningú perquè les illes Balears s'acostin a una futura confederació d'estats lliures dels Països Catalans, en el marc -per molt de mal que els pugui saber als espanyols- de la Unió Europea.

BERNAT JOAN I MARÍ