En la nostra transició a la democràcia es van fer moltes coses bé, però d'altres es van convertir en una espècie de tabú. És el que va succeir en a l'àmbit penal amb el compliment íntegre de les penes. En l'àmbit laboral la regulació d'uns límits precisos en els quals el dret a vaga ha de ser exercit s'han convertit també en una cosa del què és difícil parlar. La limitació del dret a la vaga encaixa perfectament en la nostra Constitució. De fet el Tribunal Constitucional ha tingut ocasió de ratificar en diverses ocasions que la tutela de determinat béns i drets exigeix posar límit a les aturades.  

És com si la dictadura franquista ens hagués deixat alguns complexos. Tot el que sigui protegir l'ordre públic o parlar dels contorns dels drets fonamentals ens sembla poc democràtic. No hem de fer res més que mirar altres democràcies com la britànica o l'alemanya per a comprovar com un veritable Estat de Dret és aquell que marca clarament les fronteres entre els diferents drets. En aquest cas el de vaga, el de treballar, i el dret a uns serveis bàsics i essencials.

Pedro García.