nubes dispersas
  • Màx: 18.97°
  • Mín: 13.93°
18°

L'ensaïmada i el sedasset

No fa gaires dies a un forn del meu poble vaig observar un fet que em va remoure la nostàlgia. La dependenta va enfarinolar les ensaïmades que despatxava no amb el típic sedasset, amb les vores de fusta amable, allisada, palpada pel temps i infinites mans sinó que ho va fer amb un colador. Ben bé hauríeu assegurat que l'havia comprat als 'xinos': el mànec delator, les vores de plàstic d'un rosa fosforescent. Us he de confessar que d'entrada, el fet, va significar un cop baix, d'aquests en forma de galtada inesperada o pessigada de monja a traïció, però lentament em vaig refer. Què importa en el fons: l'ensaïmada o el sedasset? Què és pitjor, que substitueixin els vells sedassos o que ens venguin ensaïmades que semblin i s'assemblin als donuts o als bollos?

Si el nostre President no anàs tan ocupat en viatges a l'estranger – o per l'estratosfera política, no sé quins són pitjors i més costosos?- li hauria traslladat el meu dilema. Un trasllat inútil perquè, estugós com és de trobar-se cara a cara amb qualsevol forma de dissidència, segur que m'hauria esquivat. Com esquiva els dubtes i dilemes, més importants que no el meu, que tenen els ciutadans de les Illes Balears. De totes maneres, si la meva gosadia hagués traspassat la guàrdia presidencial – alhora també guarida, per allò del trilingüisme coix- i l'acadèmic doctor Gómez hagués estat de bona jeia, alçant els tacons mig pamet, per donar una certa altura intel·lectual a la resposta, hauria dit que òbviament, tot i que els nostres padrins mai no s'haurien imaginat menjar-se una ensaïmada sense haver rebut la llacor de la revinclada orgasmàtica del sedasset, tot tenint en compte que el món avança, allò substancial i important és que una ensaïmada sigui una ensaïmada, encara - i ho hauria subratllat arquejant les celles, com qui fa una postil·la ex càtedra- que el saïm no sigui de porc negre autòcton.

Si vostès el veuen tan intel·ligent de donar una resposta semblant a aquesta es faran creus de pensar que és incapaç de deduir que allò important és que la llengua d'aquesta terra sigui la catalana, la genuïna. I aleshores invocaran, amables lectors, amb totes les forces la beatitud del Pare Serra, el petrer, perquè els doni, bastaria una untadeta de no res per observar-ne millorança, un poc de saviesa divina que els fes trobar el camí encertat. Ni que fos el de la filologia -vejats miracle, que va escriure un altre frare de nom Anselm. I així estalviar-nos dia sí i dia també l'haver-nos de donar maceta amb les modalitats, la llengua dels nostres padrins i els efectes perversos i nocius que té la varietat estàndard.

Un discurs que ha aconseguit fer treure reverd al gonellisme actiu i també al passiu d'aquestes illes nostres. No només al gonellisme carcamalista sinó al que podríem anomenar gonellisme de tercera via. Una cosa light, mig figa i mig raïm, que des de fundacions i pàgines feisbuqueres defensa “lo nostro”, sense acabar d'abjurar d'una certa unitat idiomàtica, però volent combatre els efectes perniciosos d'allò que tenen totes les llengües modernes: la varietat estàndard. Val a dir, que les terceres vies – siguin del ramal que siguin- mai no han anat bé. I aquesta tampoc no n'és una excepció: rep de per tot.

La meva experiència com a ensenyant de la llengua – i que fa apologia diària en favor de les formes nostrades- em diu que els únics guanys que ha tengut l'estàndard ha estat la forma sóc per som i les formes de subjuntiu de la primera conjugació en -éssim, éssiu. (Cantéssim, cantéssiu). En canvi, el guany de la interferència del castellà és innombrable. Des de la relaxació fonètica, passant pel lèxic. Ara els meus alumnes mengen a tothora, no berenen, ni dinen, ni sopen. Se cauen, se xoquen, se baixen les escaleres (sic) ràpid, etc.

Jo ho tenc clar. Posats a triar preferesc l'ensaïmada. I el president? De viatge, com sempre.

Rafel Crespí i Ramis

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 10 anys

Benvolgut Rafel

Pens que ja es hora de cambiar de temática,
O es que no saps escriure d altre cosa?
Au va, animet!!!

que visca l ensaimada

Valoració:0menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 10 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:3menosmas
Per Jaume, fa mes de 10 anys

@mercè Gracias por tomarte tantas molestias, noia, pero sólo puedes votar una vez. Dudo que sepáis la diferencia entre positivo y negativo los que decís que el mallorquín es catalán. Donde habría que votar es en las urnas, y echaros abajo el invento fascistoide.

Valoració:-8menosmas
Per mercè, fa mes de 10 anys

No entec perquè no surten els negatius que se li posen a en "Jaume", després de posar-li, sortir de la pàgina i tornar a entrar, s'havia convertit en un +. No entenc on està el truc, potser és qui controla aquesta web?

Valoració:-1menosmas
Per Jaume I, fa mes de 10 anys

Cada vegada tenc més clar que l´enemic nº1 de sa nostra llengo i sa nostra cultura és el pancatalanisme

Valoració:-16menosmas
Per Popet, fa mes de 10 anys

La Llei de l'Embut:
"Ahora que Rodrigo Rato preside Bankia, cabe preguntarse si su objetivo es limpiar el mal nombre que dejó la actuación de sus familiares más directos tras quebrar dos bancos en los años sesenta.

A más de uno le puede entrar el pánico al recordar las andanzas del padre y el hermano del presidente del nuevo conglomerado bancario, Ramón Rato y Rodríguez San Pedro y Ramón Rato Figaredo. Los dos acabaron en la cárcel el 2 de noviembre de 1966, cuando un auto del juez Antonio Sánchez del Corral y del Río ordenó la dtención de ambos familiares “por haberse comprobado la existencia de hechos susceptibles de ser calificados como delito monetario”.

Ramón Rato padre recibió la notificación de su arresto domiciliario el 3 de noviembre de aquel año 1966, a las once y media de la mañana. La policía le exigió que entregase el pasaporte español que había obtenido en el Consulado de París. Después, el padre de Rodrigo Rato ingresó en la madrileña prisión de Carabanchel.
El drama de los Rato se redobló el 28 de noviembre siguiente, cuando el Consejo de Ministros se encontró encima de la mesa la inminente suspensión de pagos de tres bancos españoles. Los tres bancos afectados eran el Banco de Siero, el Murciano y el de Medina. Los dos primeros pertenecían a la misma persona: Ramón Rato y Rodríguez San Pedro, quien desde la cárcel de Carabanchel conoció la Propuesta de la Subsecretaría del Tesoro y Gastos Públicos que el Consejo de Ministros aprobó ese mismo día.

Crec recordar que els varen detenir al casament d'una filla de'n Botín. Vaja "pájaros"! Deixaren a mils de persones a la miseria! Com ara D. Rodrigo fill.
No se com ho aguantam.

Valoració:2menosmas
Per Popet, fa mes de 10 anys

La Llei de l'Embut:
"Ahora que Rodrigo Rato preside Bankia, cabe preguntarse si su objetivo es limpiar el mal nombre que dejó la actuación de sus familiares más directos tras quebrar dos bancos en los años sesenta.

A más de uno le puede entrar el pánico al recordar las andanzas del padre y el hermano del presidente del nuevo conglomerado bancario, Ramón Rato y Rodríguez San Pedro y Ramón Rato Figaredo. Los dos acabaron en la cárcel el 2 de noviembre de 1966, cuando un auto del juez Antonio Sánchez del Corral y del Río ordenó la dtención de ambos familiares “por haberse comprobado la existencia de hechos susceptibles de ser calificados como delito monetario”.

Ramón Rato padre recibió la notificación de su arresto domiciliario el 3 de noviembre de aquel año 1966, a las once y media de la mañana. La policía le exigió que entregase el pasaporte español que había obtenido en el Consulado de París. Después, el padre de Rodrigo Rato ingresó en la madrileña prisión de Carabanchel.
El drama de los Rato se redobló el 28 de noviembre siguiente, cuando el Consejo de Ministros se encontró encima de la mesa la inminente suspensión de pagos de tres bancos españoles. Los tres bancos afectados eran el Banco de Siero, el Murciano y el de Medina. Los dos primeros pertenecían a la misma persona: Ramón Rato y Rodríguez San Pedro, quien desde la cárcel de Carabanchel conoció la Propuesta de la Subsecretaría del Tesoro y Gastos Públicos que el Consejo de Ministros aprobó ese mismo día.

Crec recordar que els varen detenir al casament d'una filla de'n Botín. Vaja "pájaros"! Deixaren a mils de persones a la miseria! Com ara D. Rodrigo fill.
No se com ho aguantam.

Valoració:0menosmas
Per Pere, fa mes de 10 anys

Enhorabona Rafel!!, molt bon article. Per cert, és molt curiós que aquesta genteta que últimament freqüenta els teus articles defensant "lo nostro" i "nuestras expresiones ancestrales" ho fagin majoritàriament amb una llengua que ni tan sols és nostre. Si, és realment curiós...

Valoració:15menosmas
Per Jaume, fa mes de 10 anys

Si a Ud. le espanta el uso de un colador chino con las ensaimadas, imagínese la perplejidad de los mallorquines que hemos visto cambiar nuestras expresiones ancestrales por una neolengua que no habíamos oído en nuestra vida: "substitueixin", "llengua", "nostre", "arquejant les celles", "mai no han anat", "allò substancial", "alhora"... Y esto lo escribe intentando demostrar que defiende las expresiones "nostrades". Da miedo imaginar lo que dice a puerta cerrada con los alumnos. Nuestra sociedad se equivocó confiando la Educación a los catalibanes, pero rectificaremos, no le quepa duda.

Valoració:-13menosmas
Per Jaume Rosselló Gelabert, fa mes de 10 anys

Quin mal hi ha en baixar ses "escaleres". A Felanitx ho hem fet tota la vida. Per cert, a l' enfront de les escaleres del Sitjar, al forn de can Figa Seca, n' Apol·lònia fa unes ensimades boníssimes i tota ella se remena quan passa el sedasset. Ho sento. Visquen ses modalitats , l'estàndard i la psicoteràpia neurolingüística !!!

Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente