El TIL és un monstre de dos caps: un cap de drac que llança flames d’odi arrasador contra el català i un cap de somera que vol aprendre a bramar en anglès perquè li han dit que saber bramar en anglès és indispensable en un món globalitzat. El cap anticatalà del TIL, no cal dir-ho, és la seva essència: allò que en justifica el naixement. El cap anglòfil és el pretext, l’estratègia de màrqueting, el revestiment de modernitat. Del primer ja n’he parlat en altres ocasions, de manera que avui toca parlar del segon: d’aquest immens bunyol pedagògic que s’han empescat amb la introducció de l’anglès com a llengua per ensenyar matemàtiques, medi, plàstica, música o el que sigui.
Diré, primer, que la introducció de l’anglès com a llengua d’ensenyament funciona com les veritats de l’antiga Unió Soviètica: ells fan veure que existeix, nosaltres feim veure que ens ho creim, i ells fan veure que es creuen que ens ho creim. En la pràctica, moltes vegades la cosa sol consistir en un professor que entra dins una aula, diu “good morning” i “open your books”, i llavors continua la classe en català (o en castellà), perquè ha vist que una altra cosa no és possible. No diré que passi pertot, però passa (o passen coses per l’estil) per dotzenes de centres. Podria afegir que no donaré noms per no facilitar la feina als inspectors, però en realitat no en donaré perquè a la Conselleria tant li és: quan enviï inspectors, serà per comprovar que es fa en castellà el que vol que es faci en castellà, i de la utilització de l’anglès només els preocuparà tenir una dada, per fictícia que sigui, per exhibir en una roda de premsa. L’absurditat assoleix alçades himalaianes.
I diré, en segon lloc, que cada vegada tinc més dubtes sobre com ens hem situat davant la proposta. “Anglès sí, però així no”, hem dit. I és veritat: una de les grans mancances del sistema és el de l’ensenyament de les llengües estrangeres. Falten hores, recursos, innovació metodològica: coses que és urgent millorar. I a casa dibuixos animats en versió original, sí. Però em fa l’efecte que no ens hem rumiat prou el fons de l’assumpte: l’ús generalitzat de l’anglès com a llengua d’ensenyament de matèries no lingüístiques. En això també hem dit “sí, però així no”, sense pensar massa si era la millor resposta.
Fa estona que sentim dir que totes les classes són classes de llengua. A totes les matèries s’hi ensenya a llegir i a escriure, a comprendre i expressar-se. A ciències naturals s’aprenen els noms dels animals; a socials, els topònims; a matemàtiques, les taules de multiplicar; a música, el noms de les notes musicals. A mi m’agradaria que els nostres infants aprenguessin aquestes coses en català. Que se situïn al món en català. I que, a més, aprenguin molt bé el castellà i l’anglès. I aquesta és una opinió que tampoc no he sentit ni llegit massa, i no sé si ens atura la por no de ser, o no semblar, prou moderns.
Inmersión es atraso, sectarismo e incultura.
En cataluña lo saben bien.