Adam i Eva.... o Espanya
Si tengués millors connexions de les que tenc amb els partits polítics miraria de passar-los algunes preguntes per a veure si les podien formular a les respectables senyories que ocupen els seients de l'edifici, guardat per lleons, que hi a la carrera de Sant Jeroni de la capital espanyola. Si no fos possible arribar a tan altes instàncies les podrien enviar a les tertúlies de les televisions que tenen els seus estudis a la ciutat abans esmentada i que serveixen de portaveu –o d'histèrica mostra– a la premsa de clara afiliació al nacionalcatolicisme. Les preguntes que m'agradaria transmetre serien fonamentalment tres. La primera – acceptant per uns moments i per a major intel·ligència la doctrina creacionista– a veure si quan el Creador va crear Adam i Eva, Espanya, la més antiga de les nacions, segons afirmen un conegut ex-presidiari i i Doctor Honoris Causa per la Universitat i els seus ben pagats corifeus , ja existia. Si la pregunta resultàs massa irònica i provocativa formularia la segona de manera més moderada i acceptant ara la teoria de l'anomenat disseny intel·ligent, un creacionisme vergonyant: tenia previst Déu nostre senyor que l'evolució geològica, biològica i històrica duria a l'aparició o creació d'una nació tal com és ara Espanya, amb fronteres amb Portugal, Andorra, Gibraltar i França, que tendria la capital a Madrid i com a idioma únic i unitari el castellà? La tercera i darrera –la burocràcia madrilenya té, ja sabeu, ocupacions econòmicament més rendibles que escoltar preguntes dels equivocats de comptes com jo– seria la de si aquesta Espanya actual amb les seves fronteres i la seva Constitució significa la fi i la culminació de la història. Si podem estar segurs que ja serà així per sempre més Que la llei natural ho mana
- Idoia Ribas descobreix ara que a Vox «prevalen els interessos 'nacionals' per sobre dels dels ciutadans de les Balears»
- Ossifar torna a l'escenari en un únic concert a Inca
- El Tribunal Constitucional espanyol s'alinea amb Vox i supedita els drets dels catalanoparlants a la voluntat dels polítics
- Louis Vuitton 'okupa' el Castell de Bellver, hi instal·la aire condicionat i prohibeix que s'hi facin fotos
- Convoquen una concentració d’urgència a la plaça de Cort de Palma amb el lema ‘Aturem el genocidi a Palestina’
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En cap llengua es el mateix un hipocorístic que un diminutiu, maldament vulguin dir el mateix nom. John, diminutiu Johnny, hipocorístic Jack. José " Joselito, Joselín. " Pepe, que ve de que el 19 de Març el calendari deia San José P.P. (Pater Putativus). Francisco, Frascuelo, Frasquito...Hipocoristics= Curro, Paco, que ve de San Francisco Pa. Co. (pater comunitatis), Pancho. Àgueda, Aguedeta,........................Gadet. Concepció, Concepcioneta........... Conxa
Sr. Bujosa: S'oblida que a les corrides de toros no només pateix el bou, també el cavall. I fins el 1925, no duia pitrall protector, i a cada corrida hi havia butzes de cavall per tot. I banderilles de foc que cremaven l'esquena del bou de viu en viu. Quan Primo de Rivera va prohibir tot això, mitja Espanya es va posar tan en contra d'ell que el seu Govern quasi va caure.
Jo me pensava sr. Bujosa que es hipocoristics , se feien per reduir els noms tant en castella( part devantera Bartolome/ Bartolo) com en catala ( part de darrera Bartomeu /Tomeu ) Voste lo que fa es aplicar un diminutiu , per tenir tres silabes i pore fer sa reduccio, Rafelet/ Felet Pero tant en castella com en catala es raro, que noms de dues silabes formin hipocoristics , es Juan/ Joan no el conec, si be jose/ josep es pep Rafael tres silabes Rafel dues / Fel
Aquesta manera de formar els hipocorístics és pròpia del català en general, no només del dialecte mallorquí.
I abans, n'hi havia d'Arturs?? o eran Arturos fins fa poc. Conxa, Conxa, no te metas con "Rafa" que me enfado.
Conxa: ets fidel al Balears, i viva¡¡ me n'alegro molt¡¡
Tens raó Xesc, això de Rafa és foraster, tenim la dita mallorquina "Felet no et dons" hi ha diverses versions, però vé, ja que tú xerres molt sovint de xuetons, de quan cremaven en Rafel de viu en viu i na Catalina Tarongí li deia que no afluixàs. Ja hi havia Felest l'any 1691, lo que no hi havia eren "Rafas".
Tronxo: Si Catalunya s'independitza d'Espanya no sols haurà de sortir d'Europa, sinó també de la Terra. Quedarà com un satèl·lit perdut per l'univers. S'hauran de refer no solament tota la cartografia, sinó també els mapes astronòmics
Abans de tot, els meus agraïments al que tenen la paciència de llegir els meus escritets i especialment a aquelles que es prenen la molèstia de comentar – a favor o en contra– les idees que intent defensar amb paraules escrites. I ara posem un punt i apart, que tant em recomanen en Segura i en Segui, i anem a pams. A en Felet –ell signa com a Rafa, però ja sabeu que en el català de Mallorca els noms hipocorístics es formen amb les darreres, i no les primeres, síl·labes dels noms. De Rafel, idò, Felet i no Rafa. Em diu en Felet que personalitats com en Vargas Llosa o en Fernando Savater tenen una categoria intel·lectual i moral molt major que la meva. Ja podeu comprendre que li he de dir que té tota la raó en la primera part, en la cosa de la intel·ligència. És fàcil de comprovar: no ha descobert Amèrica, en Felet. Més m'atreviria a discutir la segona part, la cosa de la moral. En primer lloc perquè no som conscient de tenir molts de defectes morals, el meus pecat més habituals són els de la peresa i el de la ingenuïtat, però no me sembla que siguin pecats mortals. Per no abandonar això de la moral he de dir que estic una mica astorat. Per una raó fàcilment comprensible. Dedic bona part del meu temps –ja no me'n queda molt– i dels meus estalvis –me'n queden encara manco– a procurar que els meus cavall siguin feliços, i ara resulta que dues persones que defensen com a part de la cultura espanyola, sancionada per la tradició, la tortura dels bous –l'art de la tauromàquia, en diuen– són moralment millors que no jo. Què hi farem? Paciència. Tornant a la qüestió intel·lectual li diré que jo comparat amb Vargas Llosa i Fernando Savater som realment un nan, però som un nan newtonià, un nan, doncs, que procura seure sobre les espatlles de gegants. I els gegants que jo llegeix –Darwin, Fuster, Shapin, Latour, Garcia Márquez etc.- són més alts que no els del peruà o del donostiarra. D'això no en tengui cap dubte. Respecte això de ser exiliat a Girona he de dir a la meva bona amiga i, en tants d'aspectes cosofridora, Antonia Pons Sureda que no patesqui. Conec bé Girona, per viatges i per la lectura del gran Josep Pla, i puc assegurar que no seria el darrer lloc que triaria per anar-hi a passar una temporada. I del meu amic el Boveret què dir? Indicaré que posa a prova la meva fe evolucionista. Hi ha moments en que crec que té un origen diví. Sigui dit, com sempre, amb tots els respectes
He disfrutat llegint el seu aritcle!.-Tot ben raonat i sistematitzat.-Els "raonaments" contraris son insults ("aldeano", "fuera de aqui" etc=quin nivellarro!!).-L'art, la nostra cultura, el trot, la musica, el cinema,en Darwin...Anam sobrats!!!.- He disfrutat llegint Vargas Llosa i Savater (El juego de los caballos: magnific), pero el seu discurs, per jo. es inmobilista i molt (pero molt) intolerant; tot lo contrari q. els seus escrits Sr. Bujosa: Enhorabona!!.-Tom