Xesc Bujosa
Xesc Bujosa

Adam i Eva.... o Espanya

Xesc Bujosa21/09/13 0:00
TW
15

Si tengués millors connexions de les que tenc amb els partits polítics miraria de passar-los algunes preguntes per a veure si les podien formular a les respectables senyories que ocupen els seients de l'edifici, guardat per lleons, que hi a la carrera de Sant Jeroni de la capital espanyola. Si no fos possible arribar a tan altes instàncies les podrien enviar a les tertúlies de les televisions que tenen els seus estudis a la ciutat abans esmentada i que serveixen de portaveu –o d'histèrica mostra– a la premsa de clara afiliació al nacionalcatolicisme. Les preguntes que m'agradaria transmetre serien fonamentalment tres. La primera – acceptant per uns moments i per a major intel·ligència la doctrina creacionista– a veure si quan el Creador va crear Adam i Eva, Espanya, la més antiga de les nacions, segons afirmen un conegut ex-presidiari i i Doctor Honoris Causa per la Universitat i els seus ben pagats corifeus , ja existia. Si la pregunta resultàs massa irònica i provocativa formularia la segona de manera més moderada i acceptant ara la teoria de l'anomenat disseny intel·ligent, un creacionisme vergonyant: tenia previst Déu nostre senyor que l'evolució geològica, biològica i històrica duria a l'aparició o creació d'una nació tal com és ara Espanya, amb fronteres amb Portugal, Andorra, Gibraltar i França, que tendria la capital a Madrid i com a idioma únic i unitari el castellà? La tercera i darrera –la burocràcia madrilenya té, ja sabeu, ocupacions econòmicament més rendibles que escoltar preguntes dels equivocats de comptes com jo– seria la de si aquesta Espanya actual amb les seves fronteres i la seva Constitució significa la fi i la culminació de la història. Si podem estar segurs que ja serà així per sempre més Que la llei natural ho mana

És probable que els diputats, gairebé sempre submisos i els periodistes gairebé sempre irritats responguessin amb algun exabrupte a les esmentades i sens dubte perifèriques –vull dir formulades des de la perifèria– qüestions. Seria llavors el moment de dir-los que es calmassin. Que si haviem formulat les preguntes era perquè qualsevol espectador neutral, al sentir els arguments que elaboren al Parlament, als púlpits, a la premsa, a la radio i a la televisió per defensar l'immobilisme, pensaria que la resposta seria que sí. Que tots ells sembla que ignoren les aportacions que el senyor Darwin va fer per ajudar-nos a comprendre com i perquè les coses canvien sense aturall –sense remei– en aquest món. Tres coses fonamentals, que fins ara –siguem conseqüents– ningú ha desmentit, ens va ensenyar el savi anglès. La primera que la hipòtesi creacionista és molt poc probable. Hi ha clares evidències que els animals que poblen la Terra i nosaltres tenim antecedents comuns. La segona que són l'atzar, la casualitat, l'oportunitat –la contingència, per dir-ho amb aquesta paraula que vaig emprar fa poc i que alguns m'han demanat què vol dir– les que dirigeixen els canvis que es produeixen en el món material, social i espiritual. No és constatable per ara –continuem essent conseqüents– cap tipus de planificació en l'evolució i, en conseqüència, no podem saber cap a on es dirigeix el món. La tercera idea darwinista és que no hi ha cap motiu per a pensar que hem arribat a la culminació de l'evolució biològica i històrica. Que les espècies, les fronteres, les lleis i les constitucions actuals canviaran. Són –feu-me cas– relatives i provisionals. Per molt que creguin el contrari personatges com el senyor Aznar, Rouco Varela, Mario Conde, Vargas Llosa o Fernando Savater i altres defensors de l'Espanya “castiza” i eterna. “Eppur si muove”, diuen que va dir Galileu.

També a Opinió

Joan Carrió

La gestió de la Dana posa en entredit les bases de l’Estat espanyol

+ Vist
+ Comentat