Un dels col·lectius que més repressió patiren amb el cop d'estat feixista del 1936 i els anys successius varen ser els mestres i professors. Quin mal havien fet? Alfabetitzar tothom, tant si era fill de ric com si era fill de pobre. El feixistum i el fals beatum no varen poder pair l'evidència que els fills de pobre podien servir tant per a les lletres com els fills de ric (o que un fill de ric podia sortir tan banastra com un fill de pobre). Ben mirat, encara ara els sap un bon greu, haver-ho d'admetre.

Passats setanta anys, els continuadors polítics de la missió franquista dins la mica de democràcia que han hagut de tolerar amb la restauració borbònica del 1978, tornen tenir els mestres i professors en el punt de mira.

Quin mal han fet ara els mestres i professors? Senzillament, han acabat amb l'adoctrinament espanyolista aplicant a les nostres aules el Decret de Mínims amb tot allò que aquesta mesura de consens suposa.

I què suposa el Decret de Mínims? Suposa la integració de tots els alumnes de les Balears en una sola comunitat. No els separa per motius de llengua. Els educa en el domini -i no en la ignorància- del nostre idioma. Sobretot, posa de manifest que el català serveix per a les funcions importants com, per exemple, estudiar a escola. I a l'institut. I a la universitat. I això contradiu l'adoctrinament espanyolista, que concep el nostre idioma com un xerrar 'de andar por casa' i el de l''Estat com una parla superior que 'hace más fino'. El Decret de Mínims ha donat als alumnes de les Balears la igualtat d'oportunitats en preparar-los tots en el domini dels dos idiomes oficials avui a les Balears.

Som, a hores d'ara, l'únic lloc del Planeta Terra amb un govern que persegueix a mort l'idioma oficial i propi del territori. Tot d'una que tornarem a la normalitat, l'idioma oficial i propi tornarà ser de coneixement obligatori per a qualsevol funcionari. Amb l'aplicació del Decret de Mínims, l'escola compensa a les aules la discriminació que encara hi ha contra els ciutadans mallorquinoparlants a tants d'àmbits on ens veim coaccionats contra l'ús del nostre idioma com, per exemple, a les sales de cine, en el dial de la ràdio, a la graella de canals de televisió, al control de trànsit de les carreteres, als jutjats, a segons quines consultes sanitàries, als establiments comercials amb personal que no ens atén ni ens entén en mallorquí, i a un bon enfilall d'altres àmbits que només asseguren el domini i la pràctica obligatòria de l'espanyol.

Amb el restabliment del consens lingüístic, que succeirà aquest govern patològicament malalt d'odi contra el mallorquí, el nostre idioma tornarà ser tan útil i necessari com l'espanyol a la funció pública, en concordança amb el mandat de la Constitució estatal actual, que considera el català tan 'espanyol' i, per tant, tan digne d'especial respeto y protección' com el castellà. En aplicar el consens lingüístic del Decret de Mínims, els mestres i professors asseguren la igualtat d'oportunitats de tots els estudiants de les Balears davant futures convocatòries a la funció pública. Asseguren una igualtat que molts d'altres àmbits monolingües en castellà impedeixen als futurs aspirants a funcionaris.

Això assegura que, una vegada que finirà el desgavell que imposa aquest govern radical antimallorquí, els servidors públics, com és lògic a tot el planeta, hauran d'entendre i atendre els ciutadans en qualsevol de les dues llengües oficials. I, tan sols de pensar en el retorn a la normalitat, la fòbia contra els mestres fa perdre el món de vista als nostàlgics de l'adoctrinament franquista.

Per això, mestres i professors, teniu la missió de resistir els despropòsits d'aquests subjectes i de formar ciutadans alliberats de l'adoctrinament en l'odi i en el menyspreu al mateix país, a la mateixa cultura i al mateix idioma. En patírem quaranta anys, d'adoctrinament. Els seus nostàlgics el volen tornar imposar. Però en quedaran amb les ganes gràcies al vostre coratge i a la vostra fermesa.

Jordi Caldentey, petit empresari