Can Domenge

Munar: sentència colonial, fàbrica d'independentisme

TW
46

L'ordre de presó per a Maria Antònia Munar, dictada pels jutges Gómez-Reino, de la Serna i Jiménez, és la culminació de la persecució implacable a què s'han vist sotmesos els darrers anys Unió Mallorquina i l'expresidenta de Mallorca. La sentència no té agafall. Tal com en el judici pel cas Temps d'Esports, Munar ha estat condemnada sense proves i a partir de declaracions de coimputats que pacten reduccions de pena amb fiscalia.

A Temps d'Esports, Miquel Nadal aconseguí una rebaixa dels sis anys inicials a dos anys i set mesos després d'acusar Munar de donar-li un sobre amb doblers dins el cotxe oficial, a pesar que es demostrà que aquell dia el cotxe no havia sortit del garatge. A Can Domenge el beneficiat ha estat Bartomeu Vicens, que ha passat de sis anys a vuit mesos per haver dit que Munar ha cobrat comissió i estava al corrent d'un presumpte tracte de favor, sense aportar cap prova i sense que ho hagi corroborat cap altre imputat o testimoni. Segons filtracions publicades a la premsa, també hauria pactat amb fiscalia una pena màxima de nou anys pel conjunt de les causes pendents i podria obtenir el tercer grau el 2014.

El cas de Vicens és per analitzar-lo detingudament. Amb una condemna ferma de tres anys de presó per un contracte de 12.000 euros, cas únic a tot l'estat, va estar dos anys seguits sense sortir al carrer perquè la jutgessa de vigilància penitenciària li va negar el permís de Nadal que es concedeix després de la meitat de la condemna. D'aquí que, amb tota la raó, Vicens qualifiqui de tortura el seu pas per la presó. Si a això hi afegim els judicis pendents, l'amenaça de fiscalia a la dona amb una petició de 14 anys, i una filla discapacitada que necessita atenció paterna, entendrem la pressió inhumana, inquisitorial, que ha hagut de suportar fins que ha dit allò que volien sentir els fiscals.

Notícies relacionades

Els jutges, per rematar la farsa, han dictat presó immediata per a Munar sense esperar la resolució del recurs presentat al Suprem pel cas Temps d'Esports, al·legant que podria fugir. Farien bé d'explicar-nos on veuen el perill de fuga, tenint en compte que li han retirat el passaport, li han embargat els béns, s'ha d'ocupar de la seva mare de 85 anys i el seu arrelament a Mallorca està més que comprovat. Un cop més Gómez-Reino i companyia es basen en una hipòtesi sense demostrar, uns suposats doblers en paradisos fiscals que no han trobat després d'anys i panys d'investigació.

Encara encén més la sang el fet que aquest jutge, Diego Jesús Gómez-Reino, sigui el mateix que ha desimputat la infanta i absolt la Paca. Una demostració més que la justícia espanyola és molt diferent si l'encausat és un foraster poderós o un polític nacionalista mallorquí. Ho acabam de veure també al Suprem, que ha rebaixat la condemna a Matas de sis anys nou mesos i ha arxivat la denúncia contra José Blanco, després d'un intercanvi de cromos entre PP i PSOE, al mateix temps que confirmava quatre anys per a Miquel Nadal. L'expresident d'UM, per cert, va ser condemnat per un contracte de 12.000 euros, com sempre sense proves. Igual que l'exconseller Francesc Buils, a qui envien a presó tres anys per 3.000 euros. Comparem tot això la no imputació de Rajoy, o de Griñan, o la designació d'un militant del PP com a president del Constitucional, i ens farem una idea del que podem esperar els mallorquins dels jutges espanyols.

Unió Mallorquina era un dic de contenció contra el bipartidisme PP-PSOE. Tenia presents els empresaris mallorquins davant la voracitat dels potentats de la meseta, i la seva tasca en defensa de la llengua catalana i la cultura de Mallorca, vista en perspectiva, és impressionant. I qui sap, dins aquests temps d'involució autonòmica i de descomposició galopant de l'estat espanyol, si no hauria acabat apostant per la sobirania, com Convergència i Unió. En qualsevol cas s'havia convertit en objectiu a abatre per part de les clavegueres de l'estat, els partits espanyols i la brunete mediàtica immunda, tal com ara ho és també el partit d'Artur Mas.

La presó de Munar, Nadal o Buils té com a finalitat intimidar els partits polítics illencs que aspiren a disputar el govern a PP i PSOE. Els partits espanyols volen tot el pastís de les colònies d'ultramar, i l'aparell de l'estat ens fa saber que no dubtarà a utilitzar els jutges perquè hi tinguin via lliure. Aquest és el missatge. Però que vagin alerta, perquè això té una segona lectura. Ens deixen ben clar que, si volem sobreviure com a poble amb identitat pròpia, només ens queda una sortida: la independència.