Bauzá no afluixa amb la llengua

És evident que Bauzá està fent esforços per refer molts dels ponts trencats en la primera part d'aquesta legislatura. S'acosta als empresaris amb el nou conseller Joaquín García, intenta una total pacificació del sector sanitari i procura frenar qualsevol tipus de conflictivitat. L'únic camp de la seva acció política on no sembla disposat a cedir ni un mil·límetre és el lingüístic. El fet que potenciï l'Institut d'Estudis Baleàrics perquè sigui el màxim òrgan responsable de la llengua pròpia és la més clara mostra de l'estratègia Bauzá. L'IEB està controlat amb mà de ferro pel PP i les directrius d'aquest partit en matèria lingüística les marca el president en persona. Curiosament, aquestes noves iniciatives d'arraconament del signe distintiu fonamental de l'Arxipèlag es produeixen en paral·lel al calaportal que pateix el PP a Madrid. Si s'analitza bé el context es veu que Bauzá no actua en matèria lingüística empès per Moncloa o per la calle Génova, que ara ténen altres preocupacions molt més greus del que es parli o es deixi de parlar a la perifèria. Ho fa per decisió i dèria personal. No li agrada el pes social que havia assolit el català a les Balears des de la conquesta de l'autogovern i el vol retornar als nivells de segona categoria que tenia fa trenta anys. Bauzá sap canviar i donar la volta a les situacions quan es tracta d'empresaris o de metges empipats. Però amb tot el que representa llengua pròpia posa la proa i no es desvia ni un mil·límetre. Ni fa concesions, ni creu en els pactes en aquesta matèria. No pensa en l'interès general quan es tracta del català. Simplement, vol vèncer.