A hores d'ara sembla imparable la vaga indefinida en el sector educatiu a partir del pròxim 13 de setembre. L'encontre del Teatre de Manacor de dimecres passat, on hi participaren 300 mestres i professors, fa molt difícil una marxa enrere o una moderació de postures si el Govern Bauzá continua tancat en voler aplicar un obtús decret de trilingüisme i, en paral·lel, continuar amb la seva política austericida. El Consolat està encaparrotat en arraconar la llengua pròpia. Però mai no es pensava una reacció tan vigorosa i valenta dels docents balears. La seva principal errada ha estat no comprendre el mal que està fent amb la seva frivolització i menyspreu del món educatiu. La feina de docent és una de les més abnegades, dures i estressants que existeixen. És vocació pura. És entrega absoluta. Aconseguir generacions d'al·lots ben formats, segurs de sí mateixos i que estimin la seva societat és una tasca impagable, gairebé heroica en els temps que corren. Convertir potencials éssers insociables en ciutadans de primera categoria és un orgull per a mestres i professors. L'ensenyament en la llengua pròpia, camí més coherent i sòlid per transmetre els valors més preuats de la col·lectivitat, és un orgull per als nostres professionals. Però la sorpresa és majúscula entre els docents en veure que les actituds hooligans, poc responsables i superficials provenen dels que governen. Perquè han armat els líders del PP aquest desastre dins el món educatiu. És que volen una societat insolidària i desestructurada? Per això es troben amb la resistència del docents, en nom de la seva ciència i de la seva consciència, en nom de la seva cultura i el seu exemple d'entrega, que van transmetent a les actuals generacions de joves.

Ara s'han plantejat una dura batalla. Poden sortir perdent, però el que defensen és tan immens que més que lluita pel present estan fent Història.