Pocs avantatges té fer-se gran. Potser et pots prendre les coses amb més calma però només si no vius en aquestes coordinades espai-temporals en que el valor afegit de l'experiència, com qualsevol altre valor afegit, ha quedat per la necessitat pròpia d'alimentar l'autoestima per contradir tots els missatges humiliants.
Un dels pocs avantatges és que moltes de les coses que passen pots referir-les en el passat. Veure policies repartint hòsties sense motius pot sorprendre als nascuts i crescuts en el dissimul d'un sistema que pretenia fer creure que l'Estat era dels ciutadans i estava al seu servei. La casta extractiva franquista consensuà el maquillatge democràtic a canvi de no perdre un bri del seu poder. Com que s'atemoriren de perdre l'únic sistema productiu que han conegut, el Butlletí Oficial, incorporaren destacats membres del socialisme en els seus consells d'administració, prèviament captivats per càntics de sirena fashion. Tot havia de canviar per a seguir igual.
I ara, quan la indignació ciutadana pot fer trontollar la secular canongia i la persistent inutilitat, tornen a demostrar que els cossos policials estan al seu servei. De fet, el pressupost per material antiavalots s'ha multiplicat en previsió de que una generació nova, educada en el convenciment de que la sobirania és del poble i no hi ha més pedigrí que el currículum, faci la transició dels feudalisme al capitalisme europeu.
Perquè les multes milionàries, la repressió animal i les denúncies en els jutjats no són per por a corrents marginals antisistema, radicals revolucionaris amb utòpiques banderes, no. La repressió és per inocular en els cossos joves, els millors formats de la nostra història, la por que mai no ens hem pogut treure del tot els més vells. Malgrat hem actuat com si no en tenguéssim, la por mamada configura el metabolisme polític de les generacions més grans. Farem com si no en tenguéssim però no podem deixar d'establir comparances amb les darreries del franquisme, quan la desesperació d'una classe que es creia a punt de ser desplaçada mobilitzà tots els aparells de l'estat per poder pactar des de l'avantatge sobre la nostra por. Ara fan el mateix, i saber-ho no conhorta.
