Em semblaria un insult innecessari establir comparances entre la consellera Camps i els rectors de les universitats espanyoles, malgrat el ministre Wert fa més cas a la primera que als segons. Aquests han deixat clar que les intencions del ministeri són un atemptat als drets constitucional perquè destrueixen el principi d'igualtat d'oportunitats fins el punt de que els menys afavorits han de demostrar major nivell que aquells amb poders per pagar-se els estudis.

D'això, evidentment, la consellera ni en parlà amb el ministre, tan preocupada com està perquè els alumnes aprenguin anglès amb professors que no en saben. O no. Potser no està preocupada perquè sap del cert que aquests alumnes ja no hauran de demanar beques i deixaran la universitat en exclusiva a aquells que de sempre hi accediren. Amb la qual cosa aconseguiran tancar el petit cercle d'una educació elitista i una instrucció per a la resta. El somni dels cacics d'un temps, que no trobaven mà d'obra que sabés lletra per poder servir com calia als seus fills sense confondre el xampany amb els pixats d'egua.

Ja són massa anys de xusma per les universitats i ja era hora que se'n adonassin que una cosa és poder estudiar com si en tenguessin dret i una altra, molt diferent, trobar feina sense l'agenda dels companys de pupitre del pare. Amb el currículum a la mà només es pot anar a fora. La consellera deu salivar per la idea en el convenciment de que sempre hi haurà ascensor social pels més lleials i dòcils, encara que sigui de botones.

Mentre, els rectors que si creuen en la justícia de la igualtat d'oportunitats, no troben la més mínima espurna d'intel·ligència en el que caninament panteixà la consellera a la vora de Wert. De qui guanyi aquesta batalla depèn el futur del país, la qualitat de la seva democràcia i del seu sistema productiu. Ahir, la perderen els rectors, i la intel·ligència.