L'estudi elaborat per la UIB a petició de l'STEI-i sobre l'actual situació del català a les Balears és prou aclaridor sobre la situació de debilitat en què es troba la llengua pròpia enfront del castellà. Dins els àmbits de la comunicació i de l'ús social resulta evident el domini del castellà. La pròpia UIB ha constatat que entre els seus alumnes el grau de coneixement del català és inferior al castellà. És per aquest motiu fonamental que es fa encara més incomprensible la constant acció de l'actual Govern del PP per intentar arraconar la llengua pròpia.
Dins la polèmica lingüística hi entren en joc no pocs factors propers al cinisme i la demagògia. Tot i que s'intenti fer veure el contrari, qui lluita per la supervivència és el català amb la gran majoria de paràmetres objectius en contra seva. Just l'esforç titànic de mestres i professors als centres docents ha fet possible que no s'arribàs al perill d'extermini. Però els que voldrien acabar amb el català encara parlen d'imposicions quan es tracta simplement d'intentar salvar la meé important senya d'identitat de les Balears davant circumstàncies del tot adverses.
Resulta sorprenent que l'actual Govern, obligat a vetllar pels valors més preuats, posi en marxa mesures que duen a l'arraconament de la personalitat idiomàtica de l'Arxipèlag. I a sobre desdibuixant la realitat i posant a les víctimes d'aquesta pressió com si fossin botxins els que agredissin els altres.
Ses nostres autoritats tenen un autoodi que se'l fonyen i encara que naltros vegem que sa comunitat catalanoparlant està greument malalta, ells, en sa seua obsessió, ho veuen diferent o, per contra, que ho tenen bastant mellor que a Girona, per exemple, però que no hi ha manera de reblar es procés de substitució i això els desespera