La llengua i la llança

TW
6

La consellera Joana Maria Camps acusà dimarts en el Parlament els socialistes "d'utilitzar la llengua com una llança contra tot el que es mogui". Responia així al diputat Lluís Maicas, que li recriminà la fogatera que ha encès el PP amb la persecució del català. Camps hauria d'anar molt alerta amb els conceptes que empra. La paraula 'llança' recorda les societats primitives, tribals, sotmeses a conqueridors poderosos i que just tenien llances com arma de resistència. Emprar el terme llança significa menyspreu envers una comunitat que duu moltes generacions lluitant perquè la seva llengua i les seves senyes d'identitat no siguin exterminades per part d'incendiaris socials. El PP balear ha caigut en mans de la dreta extrema vinclada als sectors més cavernaris de Madrid i això ha produït un autèntic terratrèmol a l'Arxipèlag. I a sobre, s'acusa de primitius als que resisteixen. És el cinisme elevat a una potència insuportable. Els forts, que defensen el castellà, idioma omnipresent als mitjans de comunicació, carreguen contra els dèbils que lluiten per la supervicènvia del seu idioma amenaçat. I a sobre els tracten d'indígenes de llances i escuts, que és l'únic que tenen per resistir. Els forts no tenen problemes: gaudeixen dels canons, els tancs i els avions lingüístics que els atorga l'omnipotent Estat central. Vivim l'eterna lluita de la prepotència contra la supervivència. I amb els superbs tractant d'indígenes i salvatges els que ho estan perdent tot.