La UIB es troba en un moment clau de la seva història, iniciada a principis dels anys setanta amb l'arribada de seccions delegades des de Barcelona i que, amb molt esforç i empenta dels seus professionals, aconseguí en pocs anys convertir-se en una universitat moderna, oberta, exigent i amb instal·lacions gens menyspreables. Les Balears actuals no es poden concebre sense la UIB. Molts dels seus professors i titulats s'han convertit en elements clau del desenvolupament autonòmic, passant a formar part de la medul·la espinal del país. Però la crisi també ha colpejat la principal institució docent de l'Arxipèlag. Els problemes de finançament son molt grans i les actuals relacions amb el Consolat de Bauzá passen per un moment fred i distant. Al rector Llorenç Huguet, que enceta la seva segona etapa, li espera una tasca enorme. De caràcter dialogant, sembla provable que aconseguirà unir tots els estaments de la UIB després del difícil procés electoral que va concloure amb les eleccions de dimecres. Interessa els dos corrents fer pinya a partir d'ara, perquè el que està en joc és el pes que ha de jugar la institució dins la malmesa societat actual. Una de les seves tasques ha de ser trobar sortides per a la crisi. I apostar fort per una societat ben formada, culta i sòlida, valors que ara mateix esdevenen d'autèntica supervivència col·lectiva. La UIB ha de ser un far per a tots o deixarà de banda la seva missió fonamental.