Una dama, que es pentinava rere una reixa en temps de Vicenç Garcia, és el títol d'un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que aquell, poques setmanes abans de la Guerra Civil, era a la residència d'estudiants. Aleshores versificava: "Amor, senyor de l'ampla monarquia/ que publica el clavell i el foc proclama/ en l'ardor de la galta i en la flama/ de l'exaltació que l'aire cria, /els cabells de finíssima atzabeja/ en el combat de vori que pentina/ perú de lliris i de llunes mina,/ ornament de les neus, dels ors enveja,/ treu de la reixa, i que la saborosa /feina del bes, batalla graciosa/ del córrer d'unes cames despullades, deixi les verdes herbes alterades". Romanticisme? Generació 27?