algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
24°

Relleu

Servidor no pot obviar la greu crisi institucional que pateixen les Balears, des de fa temps. L'alliberament de les obligacions dels consellers Bosch, Gornés i Aguiló és una prova del desconcert que es viu a l'interior del govern, de la batalla existent en les cuines del PP i del desconhort que experimenta el país. Amb la crisi de govern han caigut els consellers teòricament més cultes, molt probablement els menys servils d'un govern que mai no ha aconseguit fer la sensació de ser un equip. Al marge de les valoracions, lamentablement ja se'ls havia advertit que tanmateix acabarien caient perquè no gaudien de la confiança real dels sectors més radicals d'unes sigles que han deixat de ser un partit per esser una partida.

Desgraciadament demà serà pitjor que ahir i a cada bugada perdem un llençol. Perdonau aquest introit, perquè aquesta notícia ha afectat el nostre estat d'ànim en el transcurs de la redacció definitiva del nostre testament. Ens resta poc temps pel traspàs informatiu i servidor pretenia dedicar aquest article al relleu que es produïa amb el pas del Baleares al Diari de Balears. Des del 1992, servidor havia dirigit la Gran Enciclopèdia de Mallorca, una experiència que ens havia permès conèixer les cuines dels diaris Ultima Hora i Baleares, i el setmanari Brisas, on publicàvem els fascicles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i altres productes culturals elaborats per iniciativa del Grup Serra, gairebé sempre impulsats pel seu president, Pere Serra Bauzà. Els noranta van ser anys crítics des del vessant econòmic però carregats d'una gran energia des del vessant cultural i creatiu. Aquest clima afavorí l'oportunitat de transformar un diari que segurament no s'adaptava a la nova conjuntura democràtica, per bé que comptava amb periodistes valuosos i col·laboradors de prestigi, com Bartomeu Fiol o Llorenç Capellà. L'èxit de vendes i el ressò social d'una obra en català com la Gran Enciclopèdia de Mallorca creava expectatives i interrogants sobre el futur de la informació en català, tot en una conjuntura de normalització lingüística, d'un cert consens al voltant de la llei de mínims del conseller Rotger, d'una aposta de les institucions autonòmiques a favor de la llengua catalana seguint l'esperit i la lletra de l'Estatut i amb el suport del Consell de Mallorca, que havia mantingut una actitud amb la cultura i la llengua que avui apareix com a exemplar, gens comparable amb les versions descafeïnades actuals.

Fins i tot sota la presidència de Joan Verger (que moria aquest dijous mateix, l'obra del qual mereix un reconeixement) sabíem que el PP de llavors tenia un aire pagesívol i poc il·lustrat, però ho dissimulava i no entrava en guerres innecessàries. En aquell marc, després de diversos intents provisionals, el Grup Serra apostà per un periòdic que s'assentava sobre els fonaments fets amb el pedreny de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i d'altres productes culturals que havien servit d'avançada. Certs sectors cultes, grups rellevants del món acadèmic i de la militància cultural reconeixien la labor feta pel Grup Serra. La recepció de Diari de Balears va ser mitjanament càlida en el clima de fredor i d'indolència cultural que caracteritza el nostre país.
Historiador

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.