nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Una nova etapa

Avui, l'Església de Mallorca parlarà simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional, davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II recuperà la mirada simpàtica, positiva i integradora d'una Església que no vol condemnar sinó salvar. Sabem, tanmateix, que aquest model d'Església està passant un "ero" amb un moobing evident a individus que no estan en sintonia amb els dissenyadors ni amb els caps de producció de la jerarquia actual. És la fruita de temporada en aquesta tardor eclesial i social caracteritzada per l'individualisme i la fallida de les elits. Hi ha èpoques en les quals l'estupidesa dels dirigents és més evident que en altres i, en l'actual situació, l'Església tampoc no s'escapa de l'opinió pública i en certa manera paga les conseqüències d'una mala planificació en la formació i la comunicació social.

Tanmateix, avui no és un dia per fer balanços, sinó més aviat una jornada per donar la benvinguda, per mostrar la nostra hospitalitat i manifestar la voluntat profunda de voler seguir treballant en el tall. Cap època no ha estat fàcil per a l'Església, ni cap conjuntura no ha estat còmoda per a cap civilització. Cada generació té una tasca concreta i uns reptes a superar, en qualsevol vessant de la vida. Res no és fàcil per a ningú, tampoc per a un bisbe catòlic del segle XXI, amb una capacitat limitadíssima per influir i canviar una realitat amb llums i ombres tan accentuades. Allò que se n'espera, tanmateix, d'un bisbe del nostre temps és que es faci admirar i que es guanyi una certa autoritat moral.

Es desitja que sigui just i misericordiós començant amb aquells que treballen en els seus equips de gestió de l'evangelització, que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar. Tot això amb sensibilitat per detectar aviat qui és la gent positiva i que sempre ha cercat el bé, qui són els que diuen allò que pensen i ho expressen amb cordialitat, quines són les dones que esperen ser escoltades i valorades definitivament, quins els joves que se senten rebutjats per una Església que parla d'uns temes que considera antidiluvians, com d'un altre temps, però sobretot discernir tot allò de positiu que hi ha en la realitat, en diferents tonalitats.

La sociologia de les comunitats cristianes de Mallorca reflecteix unes característiques que tenen molt a veure amb allò que ha estat la història del país. La participació és baixa, però les actituds són molt més positives d'allò que es destil·la sovint en les anàlisis, de la mateixa manera que la credibilitat de l'Església és especialment elevada en aquells sectors menys afectats pel clima neoclerical que tendeix a ocupar l'espai confessional. El nou bisbe de Mallorca no ho té gaire fàcil, sobretot perquè l'ambient en general avui és més confús i més exigent que fa deu anys.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.