Feia molts de mesos que estàvem immersos en una potent campanya destinada a culpabilitzar de la crisi, primer, els ciutadans i les ciutadanes (han estirat més el braç que la màniga) i, en segon lloc, les administracions autonòmiques i municipals.

Tot per amagar els vertaders responsables d'allò que està passant. Es diu que el deute de l'Estat espanyol és insostenible, però no es diu que la majoria d'aquest deute és el privat, no el públic. És a dir i parlant clar, el deute del sector financer, els bancs, i no el de l'Administració pública.

Com tampoc no es diu que el gran paquet del deute públic correspon a l'Administració de l'Estat i que el dels ajuntaments és relativament petit i assumible, sobretot si li llevem el de l'Ajuntament de Madrid, que segons dades del Ministerio de Economía era de 6.300.000.000 d'euros al final de l'any 2011. El més endeutat de les Illes, Palma, se situa entorn dels 225 milions.

Davant aquesta diagnosi de la crisi que fan els nostres cervells del neoliberalisme, els poders polítics de la Unió Europea i del Govern de l'Estat decideixen que en lloc de prendre mesures contra els responsables del deute privat, els bancs, les prenen contra les ciutadanes i els ciutadans i la gran retallada de despesa se l'enduen la sanitat, l'educació i les polítiques socials, curiosament competències que a l'Estat espanyol estan en mans de les comunitats autònomes. Així es carreguen dos ocells d'un tret: els ciutadans i les administracions autonòmiques.

Allò mateix passa quan decideixen posar mà a la greu despesa pública. No retallen, per exemple, amb la Corona o amb l'Exèrcit, ni estudien per què fan falta ministeris que tenen totes les competències transferides a les comunitats autònomes, com el de Cultura o el d'Agricultura. Les tisores es destinen als ajuntaments. Quan els eurodiputats viatgen en primera, a càrrec del Parlament Europeu, nosaltres ens preocuparem que Costitx, per posar-ne un exemple, no gasti massa en coets a les seves festes populars. Sense cap mena de dubte podem dir que la crisi s'ha convertit en la gran excusa per a recentralitzar l'Estat.

Doncs bé, ja es torna a parlar de la reforma de l'Administració local per part del Govern central. Una reforma destinada a llevar més poder polític i sobretot econòmic als ajuntaments, a fusionar-ne de petits, a reduir regidors i regidores; en definitiva, a atemptar contra la sobirania municipal, un pilar fonamental del sistema democràtic.

I, a més, ho volen fer amb un pacte bipartidista entre el PP i el PSOE. Però que no tenen vergonya!? Com poden pretendre aquests dos partits ostentar la representació de tots els municipis de l'Estat?

Però no solament s'equivoquen quan decideixen prioritzar les retallades a les administracions menys endeutades i més pobres, sinó perquè prenen mesures que van en el sentit contrari del que necessiten els nostres pobles i els seus ciutadans i ciutadanes.

Els municipis són les administracions més properes a la ciutadania. I juguen un paper imprescindible a l'hora de cohesionar la societat i vertebrar el territori. En temps de crisi, cal donar respostes a la situació que pateixen moltes persones i famílies, i per això cal reforçar, no debilitar, les polítiques fetes des de la proximitat i cal generar iniciatives de desenvolupament local sostenible que potenciï la creació de llocs de feina. I això passa per donar més competències i finançament als ajuntaments. Defensar la sobirania municipal avui és defensar els drets de les persones i la democràcia mateixa.•

President de l'Ateneu Pere Mascaró, de l'executiva d'IniciativaVerds i regidor de l'Ajuntament de

Marratxí