Ramon Llull, Aznar i l’Anticrist

Per coses com aquestes, Ramon Llull fou anomenat al seu temps -i ell no se n'amagava, ans al contrari- "Ramon lo foll", "Ramon, el fantàstic" i coses semblants. Deixant de banda que moltes de les suposades follies de Llull sovint es poden explicar fàcilment a través del context històric de l'època (cosa que, francament, no crec que sigui el cas d'Aznar), la qüestió és que la veu que sentí Llull és molt més antipàtica que la d'Aznar, perquè el déu d'aquest últim el convida amablement a liderar la humanitat (ni més ni menys!). Mentre que el déu de Llull, amenaçador, el mig envia a l'infern. Vol dir això que la divinitat aprova molt més la tasca d'Aznar que la de Llull? Ho pot semblar, però convé recordar que a l'edat mitjana la gent estava molt preocupada per l'arribada de l'Anticrist. Tant que fins i tot els medievals n'elaboraren un perfil: seria algú amb poder, perquè pogués fer tot tipus de desastres i malifetes (evidentment un captaire o un pobre pagès miserable no eren bons candidats a Anticrist), que sota una aparença de bon governant (això fruit d'una enganyifa del dimoni) provocaria guerres i caos a balquena. En fi, com que un servidor sempre associa Aznar amb coses com Iraq, Prestige, Yakolev, 11 M, etc. (un llarg etcètera), la pregunta és òbvia: i si Aznar fos l'Anticrist? Tanmateix no ho crec -el personatge no és tan important...- i pens que, simplement, durant vuit anys ens va governar un tronat. De fet, tampoc no és que ho hagi descobert ara, precisament.
Professor i historiador