La Sala Contenciosa del Tribunal Superior té una enorme responsabilitat: decidir si el president del Govern desenvolupa activitats econòmiques incompatibles amb el càrrec. Altres expresidents -Cañellas i Matas- han passat pels tribunals, però quan havien deixat de ser la primera autoritat. El cas Bauzá és diferent perquè continua al capdavant mentre s'analitzen les seves activitats, els béns i els interessos, inclosos els guanys que obté d'una concessió autonòmica (la farmàcia).

Per a una societat en crisi, és desmoralitzador tenir un president capficat en la defensa de la seva butxaca. Si fos inhabilitat, el cop que rebria la col·lectivitat que representa seria molt dur. L'afer comença de manera surrealista, perquè Bauzá es nega a entregar a l'oposició l'informe de la Conselleria de la Funció Pública que declara compatibles la seva acció pública i les seves tasques privades. Presumeix de transparent, és implacable amb els seus, però la seva declaració d'activitats al Parlament és un secret. No li agrada la seva pròpia medecina?