Habitatges de lloguer era la manera més freqüent de cercar on viure en aquella Palma de finals del XIX. Hi havia també disponibles altres locals com botigues, cotxeres, magatzems, porxos sobre terrats i molts pisos i plantes baixes. Palma no havia conegut encara cap eixample i no tenia més avingudes que el Born i la Rambla. Els carrers eren obscurs i estrets; les places, petites. Els lloguers variaven molt en funció de la importància de la via pública. Per 77 pessetes es podia llogar un pis al carrer de Sant Miquel, però un piset en el carrer Moliners en costava 4. El lloguer d'una cotxeria estava entre les 10 i les 15 pessetes. El d'una botiga, entre 30 i 40... Treis comptes: un diari valia cinc cèntims.
