Jove, què et passa pel cap?
Tot el món ja me demana
I li contest amb desgana
amic meu, tothom ho sap
El català fet un nyap
Això és Wert, la teva glòria!
I el català, en memòria
si fos per voltros, un dia
ell just apareixería
pobre, en els llibres d'història!

Han agafat la directa,
ja no s' amaguen de res,
un odi ranci s' ha estès,
podrint el seu intel·lecte.
L' espanyolisme infecte
té clar quin és el seu port
Serà la seva dissort,
perquè som irreductibles
i hi ha dos finals possibles:
la independència o la mort.

Tenim una identitat,
i no ho volen regonèixer:
l'han de fer desaparèixer
tot per a bé de l' estat,
que ha d'esser uniformat
en llengua i en cultura.
Això, si ningú els atura,
fins que ho hagin abastat.

Una llei a educació
que és com un desnonament.
Un ministre incompetent
que sembla que hi té afició
en destrossar la nació
i el futur dels seus infants
ell no vol que els estudiants
estudiin, desconsol,
català, i el cara al sol
cantaran quan siguin grans

I fan de la llengua nostra
llengua d'especialitat...
Fins aquí hem arribat!
Au, la perla de dins l'ostra!
Senyor Wert la idea vostra
és d'autèntic cara dura...
La ferida ja supura;
estic fart me cagondell!
No em pot regular una llei
la identitat i cultura!