He de reconèixer que la sentència condemnatòria del cas Maquillatge m'ha sorprès negativament perquè es fa molt mal d'entendre que certes persones, com Miquel Nadal, admetin la seva culpa i la cosa quedi en qualitat de penedit i, per tant, amb una condemna molt més petita que l'aplicada a algunes acusades. Recorda això el principi tan cristià de confessar-se davant del capellà, d'amagatotis, i, després, un penediment profund, un parell de parenostres i persona nova al carrer. No. No crec que hagi de ser així.

Podria, fins i tot, ser admissible la condemna de Nadal si tothom hagués tengut les mateixes garanties i la mateixa oportunitat per defensar, o demostrar, la seva veritat. La cosa va anar així en el cas de Munar o de Margalida Sotomayor? Penso que no, que la cosa va anar de cacera major i, per deixar-ho ben clar, ja em sembla bé que fos així.

Ara bé, el que jo vull és parlar de Margalida Sotomayor. I també, perquè ningú no pugui tenir estranyes temptacions, vull deixar ben clar que som amic seu i dels seus pares des de fa anys, molts d'anys, d'ençà que ella era ben petita. Dit això, hi ha diverses reflexions que, després de llegir la sentència, vull aportar, modestament, a l'opinió pública.

Primera.-Crec que Margalida Sotomayor va ser, em primer lloc, víctima de la seva joventut. Estic convençut que polítics sense escrúpols s'aprofitaren d'ella, o intentaren fer-ho. Ara, evidentment, no mostraran ni el més mínim brinet de decència per admetre-ho davant la justícia i evitar-li aquest mal tràngol.

Segona.-Tenc tota la impressió, després de llegir la sentència i totes les declaracions, que aquesta dona ha estat l'enllaç que la justícia necessitava per fer caure Munar.

Tercera.-Relacionat amb l'apartat anterior, de la lectura de la sentència queda clar que Margalida Sotomayor va ser la responsable de tramitar la subvenció que havia de servir per fer arribar els euros a les empreses que, en realitat, eren propietat de Munar i Nadal. Ho sabia Sotomayor? Tan sols ho pot contestar ella. Però, des del punt de vista administratiu, existien informes de la secretaria i la intervenció del Consell que donaven suport legal i econòmic a la tramitació de la subvenció.

Quarta.-Els signes externs. En els casos de corrupció, sempre apareixen enriquiments sorprenents dels implicats, construccions de cases, compres de cotxes d'alta gamma, viatges fastuosos, entre d'altres. Puc ben assegurar, i d'això em serveix conèixer-la per jutjar, que cap d'aquestes circumstàncies es dóna en aquesta dona. Al contrari, és una aturada més en aquest país que governen uns que ens feren creure que la seva prioritat era lluitar contra l'atur.

Vist així, Margalida Sotomayor, la peça més feble de tota la cadena, ha rebut les conseqüències del seu càrrec. Ha estat el camí necessari per poder condemnar Munar. El problema ara, però, és que tots plegats han arruïnat la vida d'una al·lota jove que, un dia, i erròniament, va creure en els polítics que l'envoltaven. La Justícia, en majúscules, és l'única que li pot retornar tot el que li estan prenent. Una altra lectura de la sentència, o del judici, és possible.