Signe i vent de l'hora seria la traducció catalana del títol d'una obra de José María Pemán, que durant la majoria de la seva vida es mostrà un fervent franquista. Ja en temps de la Guerra Civil visità Mallorca com a jerarca falangista. Per això, resulta sorprenent el capítol que titula: El catalán: un vaso de agua clara i en un dels paràgrafs explica que "encara són molts els que escriuen demanant si el català o el gallec són llengües o dialectes. Creuen que aquesta és una jerarquia administrativa que es dictamina des de fora. És llengua quan té allotjada en les seves paraules una gran literatura. Ningú no pot votar contra Rosalía de Castro, Verdaguer, Maragall o Segarra...". Per això, deia que el "problema catalán" ja no era problema.