La qüestió ve al cas pel debat obert sobre la possible imputació de la infanta Cristina per la seva relació amb els beneficis, suposadament il·legítims, que s'atribueixen al seu marit Urdangarin. El rei, el passat Cap d'Any, en el seu discurs institucional, i amb referència al seu gendre, va subratllar el que ens hauria de semblar una obvietat: tots som iguals davant la llei. El fet és que ara les circumstàncies que tots coneixem estan posant a prova si aquella afirmació no fou més que l'expressió retòrica i de conveniència d'un valor universal, interpretable segons les circumstàncies o, contràriament, la reafirmació d'un valor absolut.

I aquesta no és una qüestió que hagi de decidir el monarca, sinó els jutges i els fiscals. Segons el fiscal Horrach, i pendents del resultat de determinades proves, no cal descartar la possible imputació de la infanta. Res més lògic. També ho ha estat la prudència aplicada pel jutjat instructor i la mateixa fiscalia a l'hora de valorar els indicis i les proves disponibles. Davant la insuficiència probatòria, s'ha decidit mantenir al marge la infanta. Decisió que, des del meu punt de vista, és moral, social i jurídicament impecable, tot i que, si se'm permet dir-ho, mirant-ho des d'una perspectiva més general, és a dir, tenint en compte el nombre d'imputacions formalitzades els darrers temps dins aquest capítol de la corrupció política, no m'acaba de quadrar que s'hagi actuat amb tots els investigats amb el mateix rigor i prudència.

Quan estudiava a Barcelona, l'assignatura més difícil que teníem era el dret administratiu. Allà vaig conèixer el cas d'un alumne que feia tres anys que havia acabat la carrera, excepte aquesta assignatura, de la qual, en la darrera convocatòria, havia tret un 4.85; l'alumne, angoixat per la seva situació i abans d'haver de sol·licitar el trasllat del seu expedient, demanà ajut a un altre professor amic de la família, qui va acceptar intercedir-hi. Assabentat dels fets, el professor titular de l'assignatura, després de pensar-s'ho uns dies, va concloure: no record haver fet mai una cosa com aquesta, et faré el favor, sols que no em quedarà més remei que apujar les mateixes 15 centèsimes a tots els examinats d'aquest curs.

Doncs això, potser, és el que haurien de fer els nostres jutges i els nostres fiscals que, traduït a la instrucció sumarial, suposaria, en aplicació del precedent citat, exigir, en benefici de tots els investigats, i abans de dictaminar-ne la imputació, 15 centèsimes més d'evidències, o la quantitat proporcionalment equivalent, vists el paràmetres aplicats a la infanta. Perquè per mi allò important no és que a la infanta se la tracti igual que la resta de ciutadans, sinó que a la resta de ciutadans se'ls tracti com la infanta. Tots hi guanyaríem i, sobretot, la justícia.