El present del futur de la diòcesi de Mallorca està íntimament relacionat amb el present del passat. Tanmateix, ni el passat ni el futur no existeixen realment, i allò que ens pertoca és obrar en el present, en consciència i amb la intenció sana d'influir. Amb la voluntat de sentir-nos vius, actius i implicats, per motius diversos.
Primer perquè n'hi ha molts -i ho podeu seguir a través dels comentaris a internet- als qui molesta tot allò relacionat amb temes religiosos, en alguns casos perquè els fa nosa l'existència de fars amb vocació de fer més orientatiu el camí. Entenem, això no obstant, que vivim en un món complex, polièdric i plural amb marge suficient per al fet religiós, ben entès i viscut de manera adulta.
En segon lloc, perquè influir també significa implicació, participació i presa de posició a favor d'unes conviccions i d'uns ideals. Molts de nosaltres entenem que les esglésies tenen un rol clarament públic, perquè de fet la seva missió és afavorir els valors més profunds de les persones i de les societats, inspirats en una imatge de Déu cordial i misericordiosa. Allò que no ens acaba de satisfer és una anàlisi exclusivament biogràfica o personal, ni dels nostres principals representants polítics ni religiosos ni de cap casta.
Els elegits -democràticament o no- són el mirall on es reflecteixen alguns o molts dels valors dominants d'una col·lectivitat, i per això des de la psicologia, la sociologia o l'antropologia ens han ensenyat a analitzar els components invisibles de les societats. Fora de context, les interpretacions en clau personalista i de protagonisme individual esdevenen anecdòtiques i excessivament simples.
Allò que realment val la pena és expressar allò que esperam del futur, des del present. En aquest cas, entenem que en el marc dels valors identitaris de la societat illenca és difícil prescindir d'una Església taller i escola d'aprenentatge dels valors cívics i espirituals que millor han definit el seu tarannà secular. Una Església que ha manifestat la seva intenció de liderar el VII centenari de la mort de Ramon Llull ha llançat un missatge clar.
L'Església catòlica disposa d'un dipòsit de reserva, i està legitimada per sumar-se als animadors, als col·lectius que aposten per ser alternativa, fer costat a aquells que tenen ideals, animar aquells que cerquen, atorgar confiança als més sensibles i acostar-se a tots aquells que aspiren a treure aquesta societat de l'aiguamoll on es troba. Durant aquestes setmanes he sentit i llegit opinions diverses sobre aquest mateix fet que ens ocupa. Amb alguns m'hi sent més identificat que amb altres.
Al marge de les visions, hi valoram especialment les actituds. En aquest sentit, em sent més a prop d'aquells que no destil·len rancor, sinó que sostenen opinions raonades i simples, punts de vista de persones bones que cerquen el bé, i desitgen fer bé el bé. Em sum a tots aquells que opinen, expressen, pensen i fan sentir la seva veu amb la intenció d'enriquir els matisos i els colors a aquells que han rebut la missió de discernir i de cercar allò que possiblement és el millor per a tots.
